Llistat de punts

Feies la teva oració davant un Santcrist, i vas prendre aquesta decisió: val més sofrir per la veritat, i no que la veritat hagi de sofrir per mi.

Moltes vegades la veritat és tan inversemblant!… sobretot, perquè sempre exigeix coherència de vida.

Si et molesta que et diguin la veritat, llavors… per què preguntes?

—¿Tal vegada pretens que et responguin amb la teva veritat, per justificar els teus esgarriaments?

Afirmes que tens molt de respecte a la veritat… ¿Per això t'hi poses sempre a una distància tan «respectuosa»?

No et portis com un ximplet: no és mai fanatisme voler conèixer cada dia millor, i estimar més, i defensar amb major seguretat la veritat que has de conèixer, estimar i defensar.

En canvi, cauen en el sectarisme —ho dic sense por— els qui s'oposen a aquesta lògica conducta, en nom d'una falsa llibertat.

Resulta fàcil —també ocorria en temps de Jesucrist— dir que no: negar o posar en entredit una veritat de fe. —Tu, que et declares catòlic, has de partir del «sí».

—Després, amb l'estudi, seràs capaç d'exposar els motius de la teva certesa: que no hi ha contradicció —no n'hi pot haver— entre Veritat i ciència, entre Veritat i vida.

No m'abandonis la tasca, no t'apartis del camí, per més que hagis de conviure amb persones plenes de prejudicis, com si la base dels raonaments, o el significat dels termes, restés definit pel seu capteniment o per les seves afirmacions.

—Esforça't perquè t'entenguin…, però, si no ho aconsegueixes, continua endavant.

Trobaràs gent a la qual, per la seva obtusa tossuderia, difícilment podràs persuadir… Tanmateix, fora d'aquests casos, val la pena aclarir les discordances, i fer-ho amb tota la paciència que calgui.

¿Et molesta que insisteixi, de la mateixa manera, en les mateixes coses essencials?, ¿que no tingui en compte aquells corrents en voga? —Mira; al llarg dels segles la línia recta s'ha definit de la mateixa manera, perquè és la més clara i breu. Una altra definició resultaria més fosca i complicada.

No ho volies creure, però has hagut de rendir-te a l'evidència, a costa teva: aquelles afirmacions que vas pronunciar amb senzillesa i amb un sa sentit catòlic, les han recargolades amb malícia els enemics de la fe.

És veritat, «hem de ser càndids com els coloms…, i prudents com les serps». No parlis a deshora ni fora de lloc.

No es pot tolerar que ningú, ni que sigui amb bon fi, falsegi la història o la vida. —Però suposa una gran equivocació aixecar un pedestal als enemics de l'Església, que han gastat els seus dies en aquella persecució. Te n'has de convèncer: la veritat històrica no pateix, perquè un cristià no col·labori a construir un pedestal, que no ha d'existir: ¿des de quan s'ha col·locat l'odi com a model?

La propaganda cristiana no necessita provocar antagonismes, ni maltractar els qui no coneixen la nostra doctrina. Si es procedeix amb caritat —caritas omnia suffert!, l'amor ho suporta tot—, qui era contrari, defraudat del seu error, pot acabar comprometent-se sincerament i delicadament. —No obstant això, no hi caben cessions en el dogma, en nom d'una ingènua «amplitud de criteri», perquè, qui actués així, s'exposaria a quedar-se fora de l'Església: i, en comptes d’aconseguir el bé per a d'altres, es faria mal a si mateix.