Llistat de punts

La teva felicitat a la terra s'identifica amb la teva fidelitat a la fe, a la puresa i al camí que el Senyor t'ha marcat.

No és el mateix un vent suau que l'huracà. Davant el primer, tothom resisteix: és un joc de nens, paròdia de lluita.

—Petites contradiccions, escassetat, angunietes… Les comportaves de bon grat, i vivies l'alegria interior de pensar: ¡ara sí que treballo per Déu, perquè tenim Creu!…

Però, pobre fill meu: arribà l'huracà, i sents un sacseig, unes estrebades que arrencarien arbres centenaris. I això…, a dintre i a fora. Confia! No podrà desarrelar la teva Fe i el teu Amor, ni treure't del teu camí…, si tu no t'apartes del «cap», si sents la unitat.

No et portis com un ximplet: no és mai fanatisme voler conèixer cada dia millor, i estimar més, i defensar amb major seguretat la veritat que has de conèixer, estimar i defensar.

En canvi, cauen en el sectarisme —ho dic sense por— els qui s'oposen a aquesta lògica conducta, en nom d'una falsa llibertat.

Resulta fàcil —també ocorria en temps de Jesucrist— dir que no: negar o posar en entredit una veritat de fe. —Tu, que et declares catòlic, has de partir del «sí».

—Després, amb l'estudi, seràs capaç d'exposar els motius de la teva certesa: que no hi ha contradicció —no n'hi pot haver— entre Veritat i ciència, entre Veritat i vida.

¿Et molesta que insisteixi, de la mateixa manera, en les mateixes coses essencials?, ¿que no tingui en compte aquells corrents en voga? —Mira; al llarg dels segles la línia recta s'ha definit de la mateixa manera, perquè és la més clara i breu. Una altra definició resultaria més fosca i complicada.

Per als mandats de la teva fe, tal volta no pots demanar simpatia, però sí que has d’exigir respecte.

No ho oblidis: tant més convencem, com més convençuts estem.

Vociferen els sectaris contra allò que anomenen «el nostre fanatisme», perquè els segles passen i la Fe catòlica resta immutable.

En canvi, el fanatisme dels sectaris —perquè no guarda relació amb la veritat— canvia en cada temps de vestidura, alçant contra la Santa Església l'espantall de meres paraules, buides de contingut, pels seus fets: «llibertat», que encadena; «progrés», que fa tornar a la selva; «ciència», que amaga ignorància… Sempre un pavelló que encobreix vella mercaderia avariada.

¡Tant de bo es faci cada dia més fort «el teu fanatisme» per la Fe, única defensa de l'única Veritat!

En certs ambients, sobretot en els de l'esfera intel·lectual, s'aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que —amb cínica perseverança— manté i propaga la calúmnia, per tal de projectar ombres damunt l'Església, o damunt persones o entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa diàriament, amb fe: ut inimicos Sanctae Ecclesiae —enemics, perquè així es proclamen ells— humiliare digneris, te rogamus audi nos! Que confongueu, Senyor, els qui us persegueixen, amb la claredat de la vostra llum, que estem decidits a propagar.

El cristianisme és «insòlit», no s'acomoda a les coses d'aquest món. I aquest és potser el seu «inconvenient més gran», i la bandera dels mundans.

Quan recordis la teva vida passada, passada sense pena ni glòria, considera quant de temps has perdut i com el pots recuperar: amb penitència i amb més entrega.