Llistat de punts

Per tal que no l'imitis, copio d'una carta aquest exemple de covardia: «no cal dir-ho, li agraeixo força que es recordi de mi, perquè necessito moltes oracions. Però també li agrairia que, en suplicar al Senyor que em faci “apòstol”, no s'esforcés a demanar-li que m'exigeixi l'entrega de la meva llibertat».

Han vingut nuvolots de manca de ganes, de pèrdua d'il·lusió. Han caigut ruixats de tristesa, amb la sensació clara de trobar-te lligat.

I, com a colofó, t'han assetjat decaïments, que neixen d'una realitat més o menys objectiva: tants anys lluitant…, i encara ets tan enrera, tan lluny.

Tot això és necessari, i Déu hi compta: per aconseguir el gaudium cum pace —la pau i l'alegria veritables—, hem d'afegir, al convenciment de la nostra filiació divina, que ens omple d'optimisme, el reconeixement de la pròpia personal feblesa.

És veritat que ningú no pot estar cert de la seva perseverança… Però aquesta incertesa és un motiu més d'humilitat, i prova evident de la nostra llibertat.

Mai no t'havies sentit més absolutament lliure que ara, que la teva llibertat està teixida d'amor i de despreniment, de seguretat i d'inseguretat: perquè gens no refies de tu i tot de Déu.

Estimar és… no albergar més que un sol pensament, viure per a la persona estimada, no pertànyer-se, estar sotmès venturosament i lliurement, amb l'ànima i el cor, a una voluntat aliena… i a la vegada pròpia.

¡Crida-li-ho fort, que aquest crit és dèria d'enamorat!: ¡Senyor, encara que t'estimo…, no et refiïs de mi! ¡Lliga'm a Tu, cada dia més!