Llistat de punts

De cara a la mort, serè! —És així que et vull. —No amb l'estoïcisme fred del pagà; sinó amb el fervor del fill de Déu, que sap que la vida es canvia, no es pren. —Morir?… Viure!

Doctor en Dret i en Filosofia, preparava una oposició a càtedra, a la Universitat de Madrid. Dues carreres brillants, realitzades amb brillantor.

Vaig rebre un avís seu: estava malalt, i desitjava que l'anés a veure. Vaig arribar a la pensió, on s'allotjava. —«Pare, em moro», fou la seva salutació. El vaig animar, amb afecte. Volgué fer confessió general. Aquella nit traspassà.

Un arquitecte i un metge m'ajudaren a amortallar-lo. —I, a la vista d'aquell cos jove, que ràpidament començà a descompondre's…, tots tres coincidírem en això: que les dues carreres universitàries no valien res, comparades amb la carrera definitiva que, com a bon cristià, acabava de coronar.

Tot s'arregla, llevat de la mort…I la mort ho arregla tot.

La mort arribarà inexorable. Per tant, ¡quina buida vanitat, el fet de centrar l'existència en aquesta vida! Mira com pateixen tantes i tants. A uns, perquè s'acaba, els dol de deixar-la; a uns altres, perquè dura, els avorreix… No hi ha lloc, en cap cas, per a l'errat sentit de justificar el nostre pas per la terra com un fi.

S'ha de sortir d'aquesta lògica, i afermar-se en l'altra: en l'eterna. Cal un canvi total: buidar-se d'un mateix, dels motius egocèntrics, que són caducs, per tal de renéixer en Crist, que és etern.

T'has consolat amb la idea que la vida és com gastar-se, és cremar-la en el servei de Déu. —Així, gastant-nos íntegrament per Ell, vindrà l'alliberament de la mort, que ens durà la possessió de la Vida.