Llistat de punts

Els sants resulten sempre «incòmodes» per als altres.

Sants, anormals?… Ha arribat l'hora d'eliminar aquest prejudici.

Hem d'ensenyar, amb la naturalitat sobrenatural de l'ascètica cristiana, que ni tan sols els fenòmens místics signifiquen anormalitat: és aquesta la naturalitat d'aquells fenòmens…, així com altres processos psíquics o fisiològics tenen la seva.

Et parlava de l'horitzó, que s'obre als nostres ulls, i del camí que hem de recórrer. —No hi veig dificultats!, vas declarar, com estranyat de «no veure'n»…

—Grava't bé això al cap: és que no n'hi ha d'haver!!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Isabel a la nostra Mare. —La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta l'alegria a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

Més perillosa es demostra la temptació contra la castedat, com més dissimulada ve: perquè es presenta insidiosament, enganya millor.

—¡No transigeixis, ni tan sols amb l'excusa de no «semblar estrany»!