Llistat de punts

Obeir dòcilment. —Però amb intel·ligència, amb amor i sentit de responsabilitat, que res no té a veure amb jutjar el qui governa.

En l'apostolat, obeeix sense fixar-te en les condicions humanes del qui mana, ni com mana. Fer el contrari no és virtut.

De creus, n'hi ha moltes: de brillants, de perles, de maragdes, d'esmalts, de marfil…; també de fusta, com la de Nostre Senyor. Totes mereixen igual veneració, perquè la Creu ens parla del sacrifici del Déu fet Home. —Porta aquesta consideració a la teva obediència, sense oblidar que Ell s'abraçà amorosament, sense dubtar-ho!, a la Fusta, i allí ens obtingué la Redempció.

Solament després d'haver obeït, que és senyal de rectitud d'intenció, fes la correcció fraterna, amb les condicions requerides, i reforçaràs la unitat per mitjà del compliment d'aquest deure.

S'obeeix amb els llavis, amb el cor i amb la ment. —S'obeeix no a un home, sinó a Déu.

No estimes l'obediència si no estimes de veres el mandat, si no estimes de veres allò que t'han manat.

Moltes angúnies troben remei de seguida. D'altres, no immediatament. Però totes es resoldran, si som fidels: si obeïm, si complim el que està disposat.

Obeeix sense tantes cavil·lacions inútils… Mostrar tristor o desgana davant el mandat és falta molt considerable. Però sentir-la i prou, no solament no és culpa, sinó que és potser l'ocasió d'un venciment gran, de coronar un acte de virtut heroic.

No sóc jo que m'ho invento. Te'n recordes? L'Evangeli explica que un pare de família féu el mateix encàrrec als seus dos fills… I Jesús es complau en el qui, malgrat haver posat dificultats, compleix!; s'hi complau, perquè la disciplina és fruit de l'Amor.

La major part de les desobediències provenen de no saber «escoltar» el mandat, i això en el fons és falta d'humilitat o d'interès per servir.

Vols obeir de debò?… Doncs escolta bé, per comprendre l'abast i l'esperit del que t'indiquen; i, si no entens alguna cosa, pregunta.

Així com l'Església, a través de la cura de la litúrgia, ens fa intuir la bellesa dels misteris de la Religió, i ens duu a estimar-los millor, de la mateixa manera hem de viure —sense fer comèdia— certa correcció, aparentment mundana, de respecte profund —també extern— al Director, que ens comunica per boca seva la Voluntat de Déu.

«Maria guardava totes aquestes coses en el seu cor…»

Quan hi són presents l'amor net i sincer, la disciplina no és un pes, per més que costi, perquè uneix a l'Amat.

No siguis d'aquells que, quan reben una ordre, de seguida pensen com modificar-la… —Es diria que tenen, massa «personalitat»!, i desuneixen o desbaraten.

Mentre la Sagrada Família descansa, l'Àngel s'apareix a Josep, per tal que fugin a Egipte. Maria i Josep agafen el Nen i emprenen el camí sense demora. No es rebel·len, no s'excusen, no esperen que s'acabi la nit…: digues a la Nostra Mare Santa Maria i al Nostre Pare i Senyor Sant Josep que volem estimar amb promptitud tota la penitència passiva.