Llistat de punts

Les vocacions d'apòstol és Déu qui les envia. Però tu no has de deixar de posar els mitjans: oració, mortificació, estudi o treball, amistat, visió sobrenatural…, vida interior!

Aquest camí és molt difícil, t'ha dit. I, en escoltar-ho, has assentit, ufanós, recordant allò que la Creu és el senyal cert del camí veritable… Però el teu amic només s'ha fixat en la part aspra de la senda, sense tenir en compte la promesa de Jesús: «el meu jou és suau».

Recorda-li-ho, perquè —potser quan ho sàpiga— s'entregarà.

Vocacions, Senyor, més vocacions! No m'importa si la sembra fou meva o d'un altre —¡vas sembrar Tu, Jesús, amb les nostres mans!—; només sé que ens has promès la maduresa del fruit: et fructus vester maneat! —que el vostre fruit serà durador.

Sigues clar. Si et diuen que vas «a pescar-los», contesta que sí, que això desitges… Però…, que no s'amoïnin! Perquè, si no tenen vocació —si Ell no els crida—, no vindran; i si la tenen, quina vergonya la d'acabar com el jove ric de l'Evangeli: sols i tristos.