Llistat de punts

Per a tu, que ocupes aquell lloc de govern. Medita: els instruments més forts i eficaços, si se'ls tracta malament, s'osquen, es desgasten i s'inutilitzen.

¡Quina pena que fan alguns, constituïts en autoritat, quan jutgen i parlen amb lleugeresa sobre persones o temes que desconeixen, sense estudiar l'assumpte, amb afirmacions contundents, i fins amb «prevencions», que són fruit de deslleialtat!

Tu, que estàs constituït en molt alta autoritat, series imprudent si interpretessis el silenci dels qui escolten com un signe d'aquiescència: pensa que no els deixes que t'exposin els seus suggeriments, i que et sents ofès si arriben a comunicar-te'ls. —T’has de corregir.

Si algú acceptés que, entre els bens, s'hi criessin llops…, pot imaginar-se fàcilment la sort que correrien els seus bens.

Els homes mediocres, mediocres en cap i en esperit cristià, quan s'alcen en autoritat, es rodegen de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d'aquesta manera mai no perdran el domini.

Els assenyats, en canvi, es rodegen de doctes —que al fet de saber hi afegeixin la netedat de vida—, i els transformen en homes de govern. No els enganya la seva humilitat, ja que —tot engrandint-ne d'altres— s'engrandeixen ells.

No és prudent enlairar homes inèdits fins a una labor important de direcció, per veure què en surt. —¡Com si el bé comú pogués dependre d'una capsa de sorpreses!

¿Constituït com estàs en autoritat, i obres pel què diran els homes? —Vell decrèpit! —De primer, t'ha d'importar què dirà Déu; després —força en segon terme, i de vegades mai—, hauràs de ponderar el que puguin pensar els altres. «A tot el qui —diu el Senyor— em reconegui davant els homes, jo també el reconeixeré davant el meu Pare, que està en el cel. Però a qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare, que està en el cel».

Tu, que ocupes un lloc de responsabilitat, en exercir la teva tasca, recorda: el que és personal, mor amb la persona que es va fer imprescindible.

Una norma fonamental de bon govern: repartir responsabilitats, sense que això signifiqui cercar comoditat o anonimat. Hi torno, repartir responsabilitats: demanant a cada un comptes del seu encàrrec, per tal de poder «rendir comptes» a Déu; i a les ànimes, si cal.

No diguis de cap dels teus subordinats: no val.

—Ets tu el qui no val: perquè no saps col·locar-lo en el lloc on pot funcionar.