Llistat de punts

No dialoguis amb la temptació. Deixa'm que t'ho repeteixi: tingues la valentia de fugir; i la fortalesa de no grapejar la teva debilitat, pensant fins on podries arribar. Talla, sense concessions!

Beatus vir qui suffert tentationem… —benaurat l'home que sofreix temptació perquè, després que haurà estat provat, rebrà la corona de Vida.

¿No t'omple d'alegria comprovar que aquest esport interior és una deu de pau que mai no s'esgota?

¿És possible —preguntes després d'haver rebutjat la temptació—, és possible, Senyor, que jo sigui… aquell altre?

La santa puresa: humilitat de la carn! Senyor —li demanaves—, set badons per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldons per al teu cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut…

A més, vigila…, perquè més d'hora s'apaga una espurna que un incendi; fuig…, perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats… perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, que poc valen, sense Tu, Déu meu!

En tant que s'admet voluntàriament aquell diàleg, la temptació lleva la pau de l'ànima, de la mateixa manera que la impuresa consentida destrueix la gràcia.