Llistat de punts

La Verge Santa Maria, Mestra de donació sense límits. —Te'n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡el qui compleix la Voluntat del meu Pare, aquest —aquesta— és la meva mare!…».

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força —força d'amor i d'alliberament— la seva resposta de generositat exemplar: ecce ancilla Domini! —heus aquí l'esclava del Senyor.

Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava en els ulls de la seva Mare, que no pot contenir la seva alegria —Magnificat anima mea Dominum!— i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al costat.

Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l'alegria d'estar amb Ell i de tenir-lo.

¿Vols viure l'audàcia santa, per aconseguir que Déu actuï a través teu? —Recorre a Maria, i Ella t'acompanyarà pel camí de la humilitat, de manera que, davant dels impossibles per a la ment humana, sàpigues respondre amb un fiat! —faci's!, que uneixi la terra al Cel.

Quia respexit humilitatem ancillae suae —perquè veié la baixesa de la seva esclava…

—¡Cada dia em persuadeixo més que la humilitat autèntica és la base sobrenatural de totes les virtuts!

Enraona amb Nostra Senyora, perquè Ella ens entreni a caminar per aquesta via.

S'ha promulgat un edicte de Cèsar August, que mana que s'empadronin tots els habitants d'Israel. Caminen Maria i Josep cap a Betlem… —¿No has pensat que el Senyor se serví de l'acatament puntual a una llei, per donar compliment a la seva profecia?

Estima i respecta les normes d'una convivència honrada, i no dubtis que la teva submissió lleial al deure serà, també, vehicle perquè d'altres descobreixin l'honradesa cristiana, fruit de l'amor diví, i trobin Déu.

Gira els teus ulls vers la Verge Maria i contempla com practica la virtut de la lleialtat. Quan Elisabet la necessita, l'Evangeli diu que hi acut cum festinatione, —amb pressa alegre. Aprèn-ne!

Si que enamora l'escena de l'Anunciació. —Maria —¡quantes vegades ho hem meditat!— està recollida en oració…, posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l'oració coneix la Voluntat divina; i amb l'oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l'exemple de la Mare de Déu!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Isabel a la nostra Mare. —La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta l'alegria a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

Maria no comunica ni a Josep el misteri que Déu ha obrat en Ella. —Perquè ens acostumem a no ser lleugers, a trobar la sortida adient a les nostres alegries i a les nostres tristeses: sense buscar que ens exalcin o que ens compadeixin. Deo omnis gloria! —tot per a Déu!

Em va fer pensar la frase dura, però certa, d'aquell baró de Déu, en contemplar l'altivesa d'aquella criatura: «es vesteix amb la mateixa pell del diable, la supèrbia».

I va venir a la meva ànima, per contrast, el desig sincer de revestir-me amb la virtut que predicà Jesucrist, quia mitis sum et humilis corde —sóc benigne i humil de cor—; i que ha atret la mirada de la Trinitat Beatíssima damunt la seva Mare i Mare nostra: la humilitat, el fet de saber-nos i sentir-nos no res.

Tres dies i tres nits busca Maria el Fill que s'ha perdut. Tant de bo puguem dir tu i jo que la nostra voluntat de trobar Jesús tampoc no coneix descans.

Mentre la Sagrada Família descansa, l'Àngel s'apareix a Josep, per tal que fugin a Egipte. Maria i Josep agafen el Nen i emprenen el camí sense demora. No es rebel·len, no s'excusen, no esperen que s'acabi la nit…: digues a la Nostra Mare Santa Maria i al Nostre Pare i Senyor Sant Josep que volem estimar amb promptitud tota la penitència passiva.