263
Deixa'm que et recordi, entre d'altres, alguns senyals evidents de falta d'humilitat:
— pensar que les coses que fas o dius estan més ben fetes o més ben dites que les dels altres;
— voler sortir-te sempre amb la teva;
— disputar sense raó o —quan en tens— insistir amb tossuderia i de mala manera;
— donar el teu parer sense que te'l demanin, o sense que ho exigeixi la caritat;
— menysprear el punt de vista dels altres;
— no mirar tots els teus dons i qualitats com a prestats;
— no reconèixer que ets indigne de tota honra i estima, fins i tot de la terra que trepitges i de les coses que posseeixes;
— posar-te a tu mateix com a exemple en les converses;
— parlar malament de tu mateix, perquè formin un bon judici de tu o et contradiguin;
— excusar-te quan se't reprèn;
— amagar al teu Director algunes faltes humiliants, perquè no perdi el concepte que té de tu;
— escoltar amb complaença que t'alabin, o alegrar-te que hagin parlat bé de tu;
— doldre't que d'altres siguin més estimats que tu;
— negar-te a exercir oficis inferiors;
— buscar o desitjar singularitzar-te;
— insinuar en la conversa paraules de lloança pròpia o que deixen entendre la teva honradesa, el teu enginy o traça, el teu prestigi professional…;
— avergonyir-te per no tenir determinats béns…
Document imprès des de https://escriva.org/ca/surco/263/ (02/05/2024)