Vam fer l'oració de la tarda enmig del camp, cap al tard. Devíem tenir un aspecte força curiós, per a un espectador que no estigués en antecedents: asseguts a terra, en un silenci que només interrompia la lectura d'uns punts de meditació.

Aquella oració en ple camp, «empenyent fort» tots els qui venien amb nosaltres, i l'Església, i les ànimes, resultà grata al Cel i fecunda: qualsevol lloc és apte per a aquest encontre amb Déu.