Josemaría Escrivá Obras
 
 
 
 
 
 
Sant Josepmaria Escrivà
Sant Josepmaria Escrivà neix el 1902 a Barbastre. És el segon de sis germans. Aprèn dels pares i a l'escola els fonaments de la fe i incorpora primerencament a la seva vida costums cristianes com la confessió i la comunió freqüents, el rés del rosari i l'almoina. La mort de tres germanes petites i la ruïna econòmica familiar li fan conèixer molt aviat la desgràcia i el dolor: aquesta experiència tempera el seu tarannà alegre i expansiu, i el fa madurar. El 1915 la família es trasllada a Logronyo, on el pare havia trobat una nova feina.

El 1918, Josepmaria intueix que Déu vol quelcom d'ell, encara que no sap què és. Decideix lliurar-se completament a Déu i fer-se sacerdot. Pensa que d'aquesta manera estarà més disponible per complir la voluntat divina. Comença els estudis eclesiàstics a Logronyo, i el 1920 s'incorpora al seminari diocesà de Saragossa i hi completa la formació prèvia al sacerdoci a la Universitat Pontifícia. A la capital d’Aragó cursa també -per suggeriment del pare i amb permís dels superiors- els estudis universitaris de Dret. L’any 1925 rep el sagrament de l'Orde i comença a desenvolupar el ministeri pastoral, amb el qual, des d’aleshores, n’identifica l’existència. Ja prevere, segueix a l'espera de la llum definitiva sobre la voluntat de Déu per a ell.

El 1927 es trasllada a Madrid per obtenir el doctorat en Dret. L’acompanyen la mare, la germana i el germà petit, ja que des de la mort del pare, el 1924, Josepmaria és el cap de família. A la ciutat de Madrid, porta a terme un intens servei sacerdotal, principalment entre pobres, malalts i nens.

Al mateix temps, es guanya la vida i manté els seus impartint classes de matèries jurídiques. Són temps de grans dificultats econòmiques, viscuts per tota la família amb dignitat i alegria.

El seu apostolat sacerdotal s'estén també a joves estudiants, artistes, obrers i intel·lectuals que, en contacte amb els pobres i malalts que mossèn Josepmaria atén, van aprenent a practicar la caritat i a comprometre's amb sentit cristià en la millora de la societat.

El 2 d'octubre de 1928, durant un recés espiritual, Déu li fa veure la missió a la qual l’ha destinat: aquest dia neix l’Opus Dei. La missió específica de l’Opus Dei és promoure entre homes i dones de tots els àmbits de la societat un compromís personal de seguiment del Crist, d'amor a Déu i al proïsme i de cerca de la santedat en la vida quotidiana. Des del 1928, Josepmaria Escrivà es lliura en cos i ànima a l’acompliment de la missió fundacional que ha rebut, si bé per això no es considera un innovador ni un reformador, ja que està convençut que Jesucrist és l'eterna novetat i que l'Esperit Sant rejoveneix contínuament l'Església, al servei de la qual Déu ha suscitat l’Opus Dei. El 1930, com a conseqüència d'una nova llum que Déu encén en la seva ànima, dóna inici al treball apostòlic de les dones de l’Opus Dei. Josepmaria Escrivà posarà sempre la dona, com a ciutadana i com a cristiana, enfront de la seva responsabilitat personal -ni més gran ni més petita que la de l’home- en la construcció de la societat civil i de l'Església.

El 1934 publica -amb el títol provisional de "Consideraciones espirituales"- la primera edició de "Camí", l’obra més difosa, de la qual amb el pas dels anys s'han editat més de quatre milions d'exemplars. En la literatura espiritual, Josepmaria Escrivà també és conegut per altres títols com "Sant Rosari", "És Crist que passa", "Amics de Déu", "Via Crucis", "Solc" o "Forja".

La Guerra Civil (1936-1939) suposarà un seriós obstacle per a la fundació naixent. Per a l’Església, són anys de sofriment, marcats, en molts casos, per la persecució religiosa, de la qual el fundador de l’Opus Dei només després de nombroses penalitats aconseguirà sortir indemne.

El 1943, per una nova gràcia fundacional que Josepmaria Escrivà rep durant la celebració de l’eucaristia, neix la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, en la qual s'incardinen sacerdots que procedeixen dels fidels laics de l’Opus Dei. La pertinença plena de fidels laics i de sacerdots a l’Opus Dei, així com la cooperació orgànica dels uns i els altres en els seus apostolats, és un tret propi del carisma fundacional de l’Opus Dei que l'Església ha confirmat en determinar-ne la configuració jurídica. La Societat Sacerdotal de la Santa Creu desenvolupa també, en plena sintonia amb els Pastors de les Esglésies locals, activitats de formació espiritual per a preveres diocesans i candidats al sacerdoci. Els sacerdots diocesans també poden formar part de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, sense deixar de pertànyer al clergat de les diòcesis respectives.

Conscient que la seva missió té arrel i abast universals, Josepmaria Escrivà es trasllada a Roma el 1946, així que la Segona Guerra Mundial acaba. Entre aquest any i el 1950, l’Opus Dei rep diverses aprovacions pontifícies, on queden corroborats els seus elements fundacionals específics: la finalitat sobrenatural, compendiada en difondre el missatge cristià de la santificació de la vida corrent; la missió de servei al Pontífex Romà, a l'Església universal i a les Esglésies locals; el caràcter universal; la secularitat; el respecte de la llibertat i la responsabilitat personals i del pluralisme en temes polítics, socials, culturals, etc. Des de Roma, per impuls directe del fundador, l’Opus Dei anirà estenent-se a poc a poc a trenta països dels cinc continents entre 1946 i 1975.

A partir de 1948 poden pertànyer a l'Opus Dei, a ple títol, persones casades que cerquen la santedat en el seu propi estat. El 1950, la Santa Seu aprova també que siguin admesos com a cooperadors i ajudin en les tasques de l’Opus Dei homes i dones no catòlics i no cristians: ortodoxos, luterans, hebreus, musulmans, etc.

La dècada dels 50, Josepmaria Escrivà encoratja l'engegada de projectes molt variats: escoles de formació professional, centres de capacitació per a camperols, universitats, col·legis, hospitals i dispensaris mèdics, etc. Aquestes activitats, fruit de la iniciativa de fidels cristians corrents que desitgen atendre, amb mentalitat laïcal i sentit professional, les necessitats concretes d'un determinat lloc, estan obertes a persones de totes les races, religions i condicions socials: la clara identitat cristiana de les iniciatives promogudes pels fidels de l’Opus Dei, en efecte, es compagina amb un profund respecte a la llibertat de les consciències.

Durant el concili Vaticà II (1962-1965), el fundador de l’Opus Dei manté una relació intensa i fraterna amb nombrosos pares conciliars. Objecte de les seves freqüents converses són alguns temes que constitueixen el nucli del magisteri conciliar, com ara la doctrina sobre la crida universal a la santedat o sobre la funció dels laics en la missió de l'Església. Profundament identificat amb la doctrina del Vaticà II, Josepmaria Escrivà en promourà diligentment la pràctica a través de les activitats formatives de l’Opus Dei arreu del món.

Entre el 1970 i el 1975, l'afany evangelitzador el mou a emprendre viatges de catequesi per Europa i Amèrica. Manté nombroses reunions de formació, senzilles i familiars -tot i que de vegades hi assisteixen milers de persones-, on parla de Déu, dels sagraments, de les devocions cristianes, de la santificació de la feina, amb el mateix vigor espiritual i capacitat comunicativa dels seus primers anys de sacerdoci.

Traspassa a Roma el 26 de juny de 1975. En ploren la mort milers de persones que s'han acostat al Crist i a l'Església gràcies a la seva tasca sacerdotal, a l’exemple i als escrits. Un gran nombre de fidels se n’encomanen des d'aquest dia a la intercessió i en demanen l’elevació als altars.

El 6 d'octubre de 2002, més de 400.000 fidels assisteixen a la plaça de Sant Pere a la canonització de Josepmaria Escrivà. En l'homilia, Joan Pau II va assenyalar que el nou sant va comprendre més clarament que la missió dels batejats consisteix a elevar la Creu del Crist sobre tota realitat humana, i va sentir sorgir del seu interior la crida apassionada a evangelitzar tots els ambients.

El Papa va animar els pelegrins arribats dels cinc continents a seguir-ne les petjades. "Difoneu en la societat, sense distinció de raça, classe, cultura o edat, la consciència que tots som cridats a la santedat. Afanyeu-vos per ser sants vosaltres mateixos en primer lloc, conreant un estil evangèlic d'humilitat i servei, d'abandó en la Providència i d'escolta constant de la veu de l'Esperit".

Més informació: http://www.josemariaescriva.info/