Fa molts anys, tot anant per una carretera de Castella, veiérem, allà al lluny, en el camp, una escena que em va remoure i que m’ha servit en moltes ocasions per a la meva oració: uns quants homes clavaven, amb força, a la terra, les estaques que en acabat feien servir per a aguantar verticalment una xarxa i fer-ne una cleda. Més tard s’atansaren a aquell indret els pastors amb les ovelles, amb els xais; els cridaven pel nom i d’un a un anaven entrant a la pleta, perquè estiguessin ben segurs, tots plegats.

I jo, Senyor meu, avui em recordo d’una manera particular d’aquells pastors i d’aquella cleda, perquè tots els que ens trobem aplegats aquí —i molts d’altres a tot el món— per conversar amb Vós, sabem que estem ficats en el vostre cortal. Vós mateix ho heu dit: Jo sóc el Bon Pastor i conec les meves ovelles i les ovelles meves em coneixen a Mi (Ioh X, 14). Vós ens coneixeu bé; us consta que volem sentir, escoltar sempre atentament els vostres xiulets de Pastor Bo, i secundar-los, perquè la vida eterna consisteix en això: que us coneguin a Vós, l’únic Déu veritable, i el qui heu enviat, Jesucrist (Ioh XVII, 3).

M’enamora tant la imatge de Crist voltat de les seves ovelles a dreta i esquerra, que la vaig fer posar a l’oratori on acostumo a dir la Santa Missa; i en d’altres llocs he fet gravar, com a despertador de la presència de Déu, les paraules de Jesús: cognosco oves meas et cognoscunt me meae (Ioh X, 14), perquè considerem en tot moment que Ell ens reprotxa, o ens instrueix i ens ensenya com fa el pastor amb el ramat (Cfr. Eccle XVIII, 13). Ve molt a tomb, doncs, aquest record de terres de Castella.