126

Acabem amb una consideració que ens ofereix l’Evangeli de la Missa d’avui: Jesús, sis dies abans de la Pasqua anà a Betània, on s’estava Llàtzer, el qual Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li van oferir un sopar: Marta servia i Llàtzer era un dels qui seien a taula amb ell. Aleshores, Maria prengué una lliura de perfum de nard autèntic i costosíssim, ungí amb ell els peus de Jesús i els eixugà amb els seus cabells; i la casa s’omplí de l’olor del perfum (Ioh XII, 1-3). Quina prova tan clara de magnanimitat aquell malbaratament de Maria! Judes es queixa que s’hagi malgastat un perfum que valia —amb la seva cobdícia ho ha calculat molt bé— almenys tres-cents denaris (Ioh XII, 5).

El veritable despreniment ens mena a ésser molt generosos amb Déu i amb els nostres germans; a moure’ns, a buscar recursos, a gastar-nos per ajudar els qui passen necessitat. Un cristià no es pot conformar amb un treball que li permeti de guanyar prou per a viure’n ell i els seus: la seva grandesa de cor l’impulsarà a posar tot l’esforç per al sosteniment dels altres, per un motiu de caritat, i per un motiu de justícia, com escrivia sant Pau als de Roma: la Macedònia i l’Acaia, com a mostra de solidaritat, han decidit voluntàriament de fer una col·lecta destinada als pobres que hi ha entre els sants de Jerusalem. Els ha plagut així i a més tenien certament un deute amb ells. Ja que, si els gentils van esdevenir partícips dels seus béns de l’esperit, cal que els ho retornem, ajudant-los amb béns materials (Rom XV, 26-27).

No sigueu mesquins ni gasius amb qui s’ha excedit amb nosaltres tan generosament, fins a donar-se del tot, sense mida. Penseu: quant us costa —també econòmicament— ésser cristians? Però, sobretot no oblideu que Déu estima el qui dóna amb alegria. D’altra banda, és prou poderós el Senyor per a sadollar-vos de tot bé, així que sempre contents de tenir prou de tot, en tingueu de sobres per a exercitar tota mena d’obres bones (2 Cor IX, 7-8).

En apropar-nos, aquesta Setmana Santa, als dolors de Jesucrist, demanem a la Verge Santíssima que, com Ella (Cfr. Lc II, 19), sapiguem també nosaltres ponderar i conservar totes aquestes ensenyances en els nostres cors.

Aquest punt en un altre idioma