Josemaría Escrivá Obras
190

De vegades sentim dir que avui sovintegen menys els miracles. ¿No deu ésser que són menys les ànimes que viuen una vida de fe? Déu no pot faltar a la seva promesa: demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, i el món d’un cap a l’altre per possessió (Ps II, 8). El nostre Déu és la Veritat, el fonament de tot el que existeix: res no es compleix sense el seu voler omnipotent.

Com era al principi i ara i sempre, i per tots els segles dels segles (Doxologia Gloria Patri...). El Senyor no canvia; no li cal moure’s per anar al darrera de coses que no tingui; és tot el moviment i tota la bellesa i tota la grandesa. Avui com abans. Els cels s’esvairan com fum i la terra es desfarà com el vestit (...) Però la meva salvació romandrà eternament i la meva justícia durarà per sempre (Is LI, 6).

Déu ha establert en Jesucrist una aliança nova i eterna amb els homes. Ha posat la seva omnipotència al servei de la nostra salvació. Quan les criatures es malfien, quan tremolen per manca de fe, sentim de nou Isaïes que anuncia en nom del Senyor: és que el meu braç s’ha escurçat per a salvar? O potser no em resta ja força per a deslliurar? Mireu, només amb la meva amenaça eixugo el mar, canvio els rius en desert fins al punt de fer deperir els seus peixos per falta d’aigua i fer morir de set els seus vivents. Jo revesteixo els cels d’un vel d’ombra i els poso un sac per vestit (Is L, 2-3).

Anterior Mostra el capítol Següent