192

A la piscina de Siloè

Jo voldria que fos Jesús qui ens parlés de fe, qui ens donés lliçons de fe. Per això obrirem el Nou Testament, i viurem amb Ell alguns passatges de la seva vida. Perquè no li dolia d’ensenyar els seus deixebles, a poc a poc, per tal que es lliuressin amb confiança al compliment de la Voluntat del Pare. Els adoctrina amb paraules i amb obres.

Mireu el capítol novè de sant Joan. Tot passant, Jesús veié un home cec de naixement, i els seus deixebles li demanaren: Rabí, quins pecats són la causa que naixés cec, els seus o els dels seus pares? (Ioh IX, 1-2). Aquests homes, i això que estaven tan a prop de Crist, pensen malament d’aquell pobre cec. Perquè no us estranyi, si en el rodar de la vida, quan serviu l’Església, trobeu deixebles del Senyor que es comporten d’una manera semblant amb vosaltres o amb d’altres. Que no us faci res i, com el cec, no en feu cas: abandoneu-vos de debò en les mans de Crist; Ell no ataca, perdona; no condemna, absol; no observa la malaltia amb distanciament, sinó que hi posa remei amb diligència divina.

Nostre Senyor escopí a terra, féu fang amb la saliva, i l’aplica als ulls del cec, dient: Vés a rentar-te a la piscina de Siloè, paraula que significa l’Enviat. El cec hi anà, doncs, s’hi rentà i tornà veient-hi (Ioh IX, 6-7).

Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest punt en un altre idioma