En els Fets dels Apòstols es narra una escena que a mi m’encanta, perquè recull un exemple clar, actual sempre: i perseveraven tots en l’ensenyament dels apòstols i en la comunicació de la fracció del pa i en la pregària (Act II, 42). És una anotació insistent, en el relat de la vida dels primers seguidors de Crist: tots, animats d’un mateix esperit, perseveraven plegats en l’oració (Act I, 14). I quan Pere és agafat per predicar audaçment la veritat, decideixen pregar. L’Església feia intensament pregàries a Déu per ell (Act XII, 5).

L’oració era aleshores, com avui, l’única arma, el mitjà més poderós per a vèncer en els combats de la lluita interior: algú de vosaltres està trist? Que pregui (Iac V, 13). I sant Pau resumeix: pregueu sense parar (1 Thes V, 17), no us canseu mai d’implorar.