Hi ha mil maneres de pregar, us ho torno a dir. Als fills de Déu no els cal cap mètode, quadriculat i artificial, per a adreçar-se al Pare. L’amor és inventiu, enginyós; si estimem, sabrem descobrir camins personals, íntims, que ens menin a aquest diàleg continuat amb el Senyor.

Déu vulgui que tot el que hem contemplat avui, no travessi damunt la nostra ànima com una tamborinada d’estiu: quatre gotes, després el sol, i l’eixut una altra vegada. Aquesta aigua de Déu s’ha de tornar a encalmar, ha d’arribar a les arrels i donar fruit de virtuts. Així passaran els nostres anys —dies de treball i d’oració—, en la presència del Pare. Si defallim, acudirem a l’amor de santa Maria, Mestra d’oració; i a sant Josep, Pare i Senyor Nostre, que venerem tant, el qual és la persona que ha tractat més íntimament la Mare de Déu en aquest món i —després de santa Maria— el seu Fill Diví. I ells presentaran la nostra debilitat a Jesús, perquè la converteixi en fortalesa.