La vocació cristiana, aquesta crida personal del Senyor, ens mena a identificar-nos amb Ell. Cal no oblidar, però, que Ell ha vingut a la terra per redimir tot el món, perquè vol que tots els homes se salvin (1 Tim II, 4). No hi ha ànima que no interessi Crist. Cadascuna li ha costat el preu de la seva Sang (Cfr. 1 Pet I, 18-19).

En considerar aquestes veritats, em torna a la ment aquella conversa entre els Apòstols i el Mestre, moments abans del miracle de la multiplicació dels pans. Una gran multitud havia acompanyat Jesús. Nostre Senyor alça els ulls i demana a Felip: on comprarem pa, perquè puguin menjar tots? (Ioh VI, 5). Felip contesta, després d’un càlcul ràpid: dos-cents denaris de pa no basten perquè cadascun en prengui tan sols un mos (Ioh VI, 7). No tenen tants diners: han d’anar a parar a una solució casolana. Un altre deixeble, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: aquí hi ha un minyó que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent? (Ioh VI, 8-9).