Admireu també el capteniment de sant Pau. Presoner per divulgar l’ensenyament de Crist, no desaprofita cap ocasió per a difondre l’Evangeli. Davant Festus i Agripa, no dubta a declarar: auxiliat, doncs, amb l’ajut de Déu, he perseverat fins al dia d’avui, donant testimoniatge a petits i grans, sense dir res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que vindria: que el Crist havia de patir; que, ressuscitaria el primer d’entre els morts, i havia d’anunciar la llum al poble i als gentils (Act XXVI, 22-23).

L’Apòstol no calla, no amaga la seva fe, ni la seva propaganda apostòlica que havia motivat l’odi dels seus perseguidors: continua anunciant la salvació a tothom. I, amb una audàcia meravellosa, s’encara amb Agripa: tu creus en els profetes? Ja sé que hi creus (Act XXVI, 27). Quan Agripa comenta: per poc que em convences de fer-me cristià, Pau respongué: tant de bo volgués Déu que per poc o per molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m’escolten, esdevinguessin tal com jo sóc però sense aquestes cadenes (Act XXVI, 28-29).