Josemaría Escrivá Obras
316

Que la Mare de Déu i Mare nostra ens protegeixi, a fi que cadascun de nosaltres pugui servir l’Església en la plenitud de la fe, amb els dons de l’Esperit Sant i amb la vida contemplativa. Acomplint cadascú les obligacions personals, que li són pròpies; cadascú en el seu ofici i professió i en el compliment dels deures del seu estat, que honori joiosament el Senyor.

Estimeu l’Església, serviu-la amb l’alegria conscient de qui ha sabut decidir-se en aquest servei per Amor. I si veiéssim que n’hi ha que caminen sense esperança, com els dos d’Emmaús, acostem-nos-hi amb fe —no en nom propi, sinó en nom de Crist—, per assegurar-los que la promesa de Jesús no pot fallar, que Ell vetlla per la seva Esposa sempre: que no l’abandona. Que passaran les tenebres, perquè som fills de la llum (Cfr. Eph V, 8) i som cridats a una vida perdurable.

I Déu els eixugarà tota llàgrima dels ulls, i la mort ja no hi serà; ni dol, ni plany, ni pena, perquè les coses d’abans han passat. I el qui seia al setial va dir: vet aquí que tot ho renovo. I em digué: escriu, perquè totes aquestes paraules són fidedignes i veritables. Em va dir: són un fet. Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el Principi i la Fi. Al qui té set, li donaré beure de la font de l’aigua de la vida per gràcia. El qui venci, posseirà totes aquestes coses; i jo seré Déu per a ell, i ell serà un fill per a mi (Apoc XXI, 4-7).



Anterior Mostra el capítol