En les coses del Pare

Em sembla que per a acabar millor aquestes reflexions, ens ajudarà un passatge de l’Evangeli de sant Lluc, en el capítol segon. Crist és un nen. Quin dolor, el de la seva Mare i el de sant Josep, perquè —en retornar a Jerusalem— no venia entre els parents i els amics! I quina alegria quan el veuen, ja de lluny, ensenyant els mestres d’Israel! Però mireu les paraules, dures en aparença, que surten de la boca del Fill, en respondre a la Mare: per què em cercàveu? (Lc II, 49).

Que no era raonable, que el cerquessin? Les ànimes que saben què és perdre Crist i trobar-lo poden entendre-ho… Per què em cercàveu? No sabíeu que em cal estar per les coses del meu Pare? (Lc II, 49). ¿Que no sabíeu que he de dedicar tot el meu temps al meu Pare celestial?