Ho conta sant Lluc, en el capítol setè: un fariseu l’invità a menjar amb ell. I havent entrat, doncs, a casa del fariseu, es posà a taula (Lc VII, 36). Aleshores arriba una dona de la ciutat, coneguda públicament com a pecadora, i s’avança per rentar els peus de Jesús, que, segons el costum de l’època, menja recolzat. Les llàgrimes són l’aigua d’aquest commovedor lavatori: l’eixugamans, els cabells. Amb bàlsam portat en un ric vas d’alabastre, ungeix els peus del Mestre, i els hi besa.

El fariseu malpensa. No li cap al cap que Jesús albergui tanta misericòrdia al cor. Si aquest fos un profeta —va dir-se—, sabria qui és i com és aquesta dona que el toca, ja que és pecadora (Lc VII, 39). Jesús llegeix els seus pensaments, i li aclareix: Veus aquesta dona? He entrat a casa teva i no m’has donat aigua per rentar els meus peus; aquesta, en canvi, me’ls ha mullats amb les llàgrimes, i amb els seus cabells, me’ls ha eixugats. Tu no m’has donat una besada; ella, però, d’ençà que ha entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no has ungit amb oli el meu cap; aquesta, al contrari, m’ha escampat perfum als peus. Per això et dic que li són perdonats molts pecats, perquè ha estimat molt (Lc VII, 44-47).

Ara no ens podem aturar en les divines meravelles del Cor misericordiós de Nostre Senyor. Ens fixarem en un altre aspecte de l’escena: com troba a faltar Jesús tots aquests detalls de cortesia i delicadesa humanes, que el fariseu no ha estat capaç de manifestar-li. Crist és perfectus Deus, perfectus homo (Símbol Quicumque), Déu, Segona Persona de la Trinitat Beatíssima, i home perfecte. Porta la salvació, i no la destrucció de la natura; i aprenem d’Ell que no és cristià comportar-se malament amb l’home, criatura de Déu, fet a la seva imatge i semblança (Cfr. Gen I, 26).