Josemaría Escrivá Obras
1

Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa rastre. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor.

Esborra, amb la teva vida d'apòstol, el senyal llefiscós i brut que deixaren els sembradors impurs de l'odi. —I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor.


2

Tant de bo que el teu capteniment i la teva conversa fossin tals que tothom, en veure’t o sentir-te a parlar, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist.


3

Gravetat. —Deixa aquests bellugueig i aquestes falagueries de doneta o de vailet. —Que el teu posat reflecteixi la pau i l'ordre del teu esperit.


4

No diguis: «És que sóc així de mena..., són coses del meu caràcter». Són coses de la teva falta de caràcter: sigues home —esto vir.


5

Acostuma't a dir que no.


6

Gira l'esquena a l'infame quan et xiuxiueja a l'orella: per què t'has de complicar la vida?


7

No tinguis esperit esquifit. —Engrandeix el cor fins que sigui universal, «catòlic».

No volis com les aus de corral quan et pots enlairar com les àguiles.


8

Serenitat. —¿Per què t'has d’enfadar si enfadant-te ofens Déu, molestes els altres, passes tu mateix una mala estona... i al capdavall has de desenfadar-te?


9

Això mateix que acabes de dir, digues-ho amb un altre to, sense ira, i guanyarà força el teu raonament i, sobretot, no ofendràs Déu.


10

No corregeixis quan sentis la indignació per la falta comesa. —Espera l'endemà, o encara més si cal. —I després, tranquil i amb la intenció purificada, no t'estiguis de corregir. —En trauràs més amb una paraula afectuosa que amb tres hores de batalla. —Modera el teu geni.


11

Voluntat. —Energia. —Exemple. —Alló que cal fer es fa... Sense vacil·lar... Sense miraments...

Altrament, ni Cisneros hauria estat Cisneros*; ni Teresa de Ahumada Santa Teresa, ni Iñigo de Loyola, Sant Ignasi... Déu i audàcia! —Regnare Christum volumus!

*Cisneros (1436-1517): Cardenal, regent del tron espanyol i confessor de la reina Isabel la Catòlica. El cardenal Cisneros va iniciar la reforma de l’Església a Espanya, avançant-se a la que, anys després, començaria el Concili de Trento per a tota la cristiandat. El seu caràcter era temperat i enèrgic.


12

Supera't davant els obstacles. —La gràcia del Senyor no et mancarà: inter medium montium pertransibunt aquae! —travessaràs les muntanyes!

¿Què hi fa que de moment hagis de retallar la teva activitat, si després, com la molla que ha estat comprimida, arribaràs incomparablement més lluny que mai no havies somniat?


13

Allunya aquests pensaments inútils que, si més no, et fan perdre el temps.


14

No perdis les teves energies ni el teu temps, que són de Déu, apedregant els gossos que et bordin pel camí. Menysprea'ls.


15

No deixis la feina per a demà.


16

Adotzenar-te? Tu... un de tants? ¿Si has nascut per a cabdill! Entre nosaltres no hi ha lloc per als tebis. Humilia't i Crist et tornarà a encendre amb focs d'Amor.


17

No caiguis en aquesta malaltia del caràcter que té com a símptomes la inestabilitat en tot, la lleugeresa en obrar i en parlar, l'atabalament...: la frivolitat, en un mot.

I la frivolitat —no ho oblidis—, que et fa tenir aquests plans de cada dia tan buits («tan plens de buit»), si no et refàs a temps —no demà: ara!— farà de la teva vida un titella mort i inútil.


18

T'entossudeixes a ser mundà, frívol i esbojarrat perquè ets covard. ¿Què pot ser, sinó covardia, aquesta resistència a encarar-te amb tu mateix?


19

Voluntat. Es una característica molt important. No menyspreïs les coses petites, perquè en l'exercici constant de negar i negar-te en aquestes coses —que no són mai banalitats ni bagatel·les— reforçaràs, virilitzaràs, amb la gràcia de Déu, la teva voluntat, per tal de ser molt senyor de tu mateix, primer. I després, guia, cap, cabdill!... que obliguis, que empenyis, que arrosseguis els altres amb el teu exemple i amb la teva paraula i amb la teva ciència i amb el teu imperi.


20

Topes amb el geni d'aquell o de l'altre... Per força ha de ser així: no ets moneda de cinc duros que agrada a tothom.

A més a més, sense totes aquestes topades que sobrevenen quan tractes amb els altres, ¿com aniries perdent les punxes, arestes i cantells —imperfeccions, defectes— del teu caràcter fins a assolir la forma reglada, polida i fermament suau de la caritat, de la perfecció?

Si el teu geni i el geni dels qui conviuen amb tu fossin adolceïts i tendres com merengues, no et santificaries pas.


21

Excuses. —Sempre en tindràs per a eludir les teves obligacions. ¡Quin munt de raons sense raò! No t'entretinguis a considerar-les. —Refusa-les i fes el que has de fer.


22

Sigues ferm. —Sigues viril. —Sigues home. —I després... sigues àngel.


23

Que... no pots fer-hi més!? —¿No serà més aviat que... no pots fer-hi menys?


24

Tens ambicions:... de saber... de guiar... de ser audaç.

Bé. Molt bé. —Però... per Crist, per Amor.


25

No discutiu. —De la discussió no en sol sortir la llum, perquè l'apaga l'apassionament.


26

El matrimoni és un sagrament sant. —Quan sigui l'hora i l'hagis de rebre, que el teu director o bé el teu confessor t'aconsellin la lectura d'algun llibre profitós. —I et disposaràs millor a portar dignament les carregues de la llar.


27

¿Rius perquè et dic que tens «vocació matrimonial»? Doncs la tens: tal com ho sents, vocació. Encomana't a Sant Rafael perquè et dugui castament fins a la fi del camí, com féu amb Tobies.


28

El matrimoni és per a la classe de tropa i no per a l'estat major de Crist. —Així, mentre menjar és una exigència per a cada individu, engendrar és una exigència per a l'espècie, i se'n poden desentendre les persones singulars.

Deler de fills?... Deixarem fills, molts fills, i un rastre inesborrable de llum si sacrifiquem l'egoisme de la carn.


29

La relativa i pobra felicitat de l'egoista que es tanca dins la seva torre de marfil, dins la seva closca... no és difícil d'aconseguir-la en aquest món. —Però la felicitat de l'egoista no perdura.

¿I perdràs, per aquesta caricatura del cel, la Felicitat de la Glòria, que serà sense fi?


30

Ets calculador. —No em diguis pas que ets jove. La joventut dóna tant com pot: es dóna ella mateixa sense mesura.


31

Egoista. —Tu, sempre a «la teva». —Sembles incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus graons.

Pressento el teu fracàs absolut. —I quan et trobis enfonsat voldràs que visquin amb tu la caritat que ara tu no vols viure.


32

Tu no seràs cabdill si en la massa veus només l'escambell per enlairar-te. —Tu seràs cabdill si tens l'ambició de salvar totes les ànimes. No pots viure d'esquena a la multitud: cal que tinguis ànsies de fer-la feliç.


33

Mai no vols «esgotar la veritat». —De vegades, per correcció. D'altres —la majoria— per no passar una mala estona. Més d'una, per no fer-la passar. I sempre, per covardia.

Així, amb aquesta por d'aprofundir, no seràs mai un home de criteri.


34

No tinguis por de la veritat, encara que la veritat et comporti la mort.


35

No m'agrada tant d’eufemisme: de la covardia, en dieu prudència. —I la vostra «prudència» és l'ocasió perquè els enemics de Déu, amb el cervell tot buit d'idees, es donin aires de savis i s'enfilin fins uns llocs on mai no s'haurien d'haver enfilat.


36

Aquest abús no és irremeiable. —És una falta de caràcter consentir que tiri endavant, com a cosa desesperada i sense cap rectificació possible.

No defugis la teva obligació. —Compleix-la rectament, encara que n'hi hagi d'altres que la deixin sense complir.


37

Estàs, com ara diuen, «molt carregat de romanços». —Amb tota la teva xerrameca no aconseguiràs que justifiqui —providencial!, m'has dit—, allò que no en té de justificació.


38

¿Serà veritat —no ho crec, no ho crec— que a la terra no hi ha homes, sinó ventres?


39

"Pregui perquè no m'aturi mai en les coses fàcils». —Ja ho he demanat. Ara cal que et posis a complir aquest bell propòsit.


40

Fe, alegria, optimisme. —Però no la ximpleria de tancar els ulls a la realitat.


41

¡Quina manera tan transcendental de viure les necieses buides i quina manera d'arribar a ser alguna cosa a la vida —pujant, pujant a força de «pesar poc», de no tenir res ni dins el cervell ni dins el cor!


42

¿D'on vénen aquestes variacions de caràcter? ¿Quan fixaràs la voluntat en alguna cosa? —Deixa la teva afició a les primeres pedres i posa la darrera en un sol dels teus projectes.


43

No em siguis tan... susceptible. —Qualsevol cosa et fereix. —Cal mesurar les paraules per poder parlar amb tu del tema més insignificant.

No et molestis si et dic que ets... insuportable. —Si no et corregeixes, mai no seràs útil.


44

Posa l'excusa amable que la caritat cristiana i el tracte social demanen. —I després, amunt!, amb sant desvergonyiment, sense aturar-te fins que pugis del tot la costa del compliment del teu deure.


45

¿Com és que et dolen aquestes suposicions errades que comenten de tu? —Més lluny arribaries si Déu et deixés. —Persevera a fer el bé i arronsa't d'espatlles.


46

¿No trobes que la igualtat, tal com l'entenen, és sinònim d'injustícia?


47

Aquest èmfasi i aquesta presumpció no t'escauen gens: es veu que són postissos. —Prova almenys d'evitar-los amb el teu Déu i amb el teu director i amb els teus germans: i hi haurà una barrera menys entre ells i tu.


48

El teu caràcter és poc ferm: ¡quin afany per ficar-te a tot arreu! —T’entestes a ser la sal de tots els plats... I —no t'enfadis si et parlo clar— tens poca gràcia per poder ser sal: i no ets capaç de desfer-te i passar inadvertit a la mirada, com aquest condiment.

Et falta esperit de sacrifici. I et sobra esperit de tafaneria i d'exhibició.


49

Calla. —No em siguis «acriaturat», caricatura de nen, «xafarder», corcó, espieta. —Tot plegat, amb les teves histories i xafarderies has refredat la caritat: has fet la tasca pitjor, i... si per cas has remogut —mala llengua— les fortes muralles de la perseverança d'altres, la teva perseverança deixa de ser gràcia de Déu, perquè és instrument traïdor de l'enemic.


50

Ets tafaner i preguntaire, ensumador i finestrer: ¿no te'n dónes vergonya de ser, fins en els defectes, tan poc masculí? —Sigues home: i aquestos desigs de saber coses dels altres bescanvia'ls en desigs i realitats de coneixement de tu mateix.


51

El teu esperit d'home fet, dreturer i senzill, s'aclapara en sentir-se envoltat d'embolics i xafarderies, que no arriba a explicar-se i on mai no s'hauria volgut barrejar. —Passa per la humiliació que significa anar així de boca en boca, i procura que l'escarment et doni més discreció.


52

¿Per què, quan judiques els altres, poses en la crítica l'amargor del teus propis fracassos?


53

Aquest esperit crític —et concedeixo que no és murmuració—, no l'has d'exercitar ni amb el vostre apostolat, ni amb els teus germans. —Aquest esperit crític, per a la vostra empresa sobrenatural —em perdones que t'ho digui?— és una nosa gran, perquè mentre examines la feina dels altres, sense que hi hagi raó perquè n'examinis res —amb absoluta elevació de mires: t'ho concedeixo—, tu no fas cap obra positiva i entrebanques, en canvi, amb el teu exemple de passivitat, la bona marxa de tots.

«¿Aleshores —demanes, neguitós— aquest esperit crític que és com la substància del meu caràcter...?»

Mira —et tranquil·litzaré—, agafa una ploma i un full de paper: escriu senzillament i confiadament —ah!, i breument— els motius que et turmenten, dóna la nota al superior i no hi pensis mes. Ell, que fa de cap —té gràcia d'estat—, arxivarà la nota... o bé la llençarà a la paperera. —A tu, com que el teu esperit crític no és murmuració i l'exercites amb mires elevades, tant se te'n dóna.


54

Contemporitzar? —És una paraula que només es troba —cal contemporitzar!— en el lèxic dels qui no tenen ganes de lluita —dròpols, vius o covards—, perquè abans de posar-s'hi ja se saben vençuts.


55

Home: no siguis tan ingenu (encara que siguis molt nen, i fins i tot perquè ho ets davant Déu), i no em «posis en evidència» els teus germans davant els de fora.


Anterior Següent