Lluita contra aquesta fluixedat que et fa mandrós i deixat en la teva vida espiritual. —Mira que pot ser el començament de la tebiesa..., i, amb frase de l’Escriptura, els tebis els vomitarà Déu.

Em dol veure el perill de tebiesa on et poses quan no et veig anar seriosament cap a la perfecció dins del teu estat.

—Digues amb mi: no vull tebiesa!: confige timore tuo carnes meas! —Dóna’m, Déu meu, un temor filial, que em faci reaccionar!

Ja sé que evites els pecats mortals. —Et vols salvar! —Però no et preocupa el fet continu de caure deliberadament en pecats venials, tot i que sents la crida de Déu, perquè et vencis en cada cas.

—La teva tebiesa fa que tinguis aquesta mala voluntat.

Quin poc Amor de Déu que tens quan et dónes sense lluita perquè no és un pecat greu!

Els pecats venials fan molt de mal a l’ànima. —Per això, capite nobis vulpes parvulas, quae demoliuntur vineas, diu el Senyor en el «Càntic dels Càntics»: caceu les menudes guineus que fan malbé la vinya.

Quina pena que em fas mentre no sentis dolor dels teus pecats venials! —Perquè fins aleshores no començaràs a tenir una veritable vida interior.

Ets tebi si fas mandrosament i de mala gana les coses que pertoquen al Senyor; si cerques amb càlcul o «murrieria» la manera de retallar els teus deures; si no penses més que en tu i en la teva comoditat; si les teves converses són ocioses i vanes; si no avorreixes el pecat venial; si actues per motius humans.