Josemaría Escrivá Obras
417

No hi ha més amor que l’Amor!


418

El secret per donar relleu a allò que és més humil, fins i tot allò que és més humiliant, és estimar.


419

—Nen. —Malalt. —Quan escriviu aquestes paraules, ¿no us ve la temptació de posar-les amb majúscula?

És que, per a una ànima enamorada, els nens i els malalts són Ell.


420

Que poca cosa és una vida per a oferir-la a Déu!...


421

Un amic és un tresor. —Doncs... un Amic!... que allà on és el teu tresor, hi és també el teu cor.


422

Jesús és el teu amic. —L’Amic. —Amb cor de carn, com el teu. —Amb ulls de mirada amabilíssima, que van plorar per Llàtzer.

—I tant com a Llàtzer, t’estima a tu.


423

Déu meu, t’estimo, però... ensenya’m a estimar!


424

Castigar per Amor: és el secret per elevar a un pla sobrenatural la pena imposada als qui se la mereixin.

Per amor de Déu, a qui s’ofèn, serveixi la pena d’expiació; per amor als altres per Déu, serveixi la pena, mai de venjança, sinó de medicina saludable.


425

¿Saber que m’estimes tant, Déu meu... i no m’he tornat boig?


426

En Crist tenim tots els ideals: perquè és Rei, és Amor, és Deu.


427

Senyor: que jo tingui pes i mesura en tot... menys en l’Amor.


428

Si l’Amor, fins i tot l’amor humà, ens dóna tants consols aquí baix, ¿què serà l’Amor al cel?


429

Tot el que es fa per Amor adquireix bellesa i es fa gran.


430

Jesús, que sigui jo l’últim en tot... i el primer en l’Amor.


431

No tinguis por de la Justícia de Déu. —Tan admirable i tan amable és en Déu la Justícia com la Misericòrdia: totes dues són proves de l’Amor.


432

Considera allò que hi ha de més bonic i més gran a la terra..., allò que plau a l’enteniment i les altres potències... i allò que és delit de la carn i dels sentits...

I el món, i els altres móns, que lluen en la nit: tot l’Univers. —I això, juntament amb totes les bogeries del cor satisfetes... res no val, és res i menys que res, comparat amb, aquest Déu meu! —teu!—, tresor infinit, margarita preciosíssima, humiliat, fet esclau, anorreat en forma de servent al pessebre on va voler néixer, al taller de Josep, a la Passió i a la Mort ignominiosa... i en la bogeria d’Amor de la Sagrada Eucaristia.


433

Viu d’Amor i venceràs sempre —encara que en surtis vençut— en les batalles* de la teva lluita interior.

* L’expressió original és “...en las Navas y los Lepantos de tu lucha interior”. Navas es refereix a la batalla de Les Navas de Tolosa que es produí el 1212 al sud d’Espanya i que van vèncer els exèrcits dels regnes cristians


434

Deixa que el teu cor vessi efusions d’Amor i d’agraïment, en considerar com la gràcia de Déu t’allibera cada dia dels llaços que et para l’enemic.


435

Timor Domini sanctus. —El temor de Déu és sant. —Temor que és veneració del fill al seu Pare, mai temor servil, perquè el teu Pare-Déu no és cap tirà.


436

Dolor d’Amor. —Perquè Ell és bo. Perquè és el teu Amic, que va donar per tu la seva Vida. —Perquè tot el que tens de bo és seu. —Perquè l’has ofès tant... Perquè t’ha perdonat... Ell!..., a tu!!

—Plora, fill meu, de dolor d’Amor.


437

Si un home hagués mort per deslliurar-me de la mort!...

—Va morir Déu. I em quedo indiferent.


438

Boig! Ja et vaig veure —et creies estar sol a la capella episcopal— deixant en cada calze i en cada patena, tot just consagrats, un petó: perquè se’l trobi Ell, quan per primera vegada «baixi» a aquests vasos eucarístics.


439

No oblidis mai que el Dolor és la pedra de toc de l’Amor.


Anterior Següent