Els mitjans

Però... ¿i els mitjans? —Són els mateixos de Pere i de Pau, de Domènec i de Francesc, d’Ignasi i de Xavier: el Crucifix i l’Evangeli...

—¿Que potser et semblen petits?

En les empreses d’apostolat és bo —és una obligació— que consideris els teus mitjans terrenals (2 + 2 = 4), però no oblidis ¡mai! que has de comptar, per sort, amb un altre sumand: Déu + 2 + 2...

Serveix el teu Déu amb rectitud, sigues-li fidel... i no et preocupis de res: perquè és una gran veritat que «si cerques el regne de Déu i la seva justícia, Ell et donarà totes les altres coses —les materials, els mitjans— de més a més».

Llença lluny teu la desesperança que et produeix el coneixement de la teva misèria. —És veritat: pel teu prestigi econòmic, ets un zero..., pel teu prestigi social, un altre zero..., i un altre per les teves virtuts, i un altre pel teu talent...

Però, a l’esquerra d’aquestes negacions, hi ha Crist... i ¡quina xifra incommensurable en resulta!

Que ets... ningú. —Que n’hi ha que han alçat i alcen ara meravelles d’organització, de premsa, de propaganda. —¿Que tenen tots els mitjans, quan tu no en tens cap?... Bé: recorda’t d’Ignasi:

Ignorant, entre els doctors d’Alcalà. —Pobre, pobríssim, entre els estudiants de París. —Perseguit, calumniat...

És el camí: estima i creu i ¡pateix!: el teu Amor i la teva Fe i la teva Creu són els mitjans infal·libles per posar en pràctica i per eternitzar les ànsies d’apostolat que duus dins el cor.

Et reconeixes miserable. I ho ets. —Malgrat tot —més encara: per això— Déu et va buscar.

—Sempre fa servir instruments desproporcionats: perquè es vegi que l’«obra» és seva.

—A tu només et demana docilitat.

Quan t’«entreguis» a Déu no hi haurà cap dificultat que pugui remoure el teu optimisme.

¿Per què deixes aquests racons dins el cor? —Mentre no et donis tu del tot, és inútil que pretenguis portar-li algú altre.

—Un pobre instrument, ets.

¿Però, ¡a hores d’ara!, resultarà que et cal l’aprovació, el caliu, els consols dels poderosos, per continuar fent el que Déu vol?

—Els poderosos solen ser volubles, i tu has de ser constant. Sigues agraït, si t’ajuden. I continua, impertorbable, si et menyspreen.

No en facis cas. —De sempre, els «prudents» han anomenat bogeries les obres de Déu.

—¡Endavant, audàcia!

¿Ho veus? Un fil i un altre i molts, ben trenats, formen aquesta maroma capaç d’alçar pesos enormes.

—Tu i els teus germans, unides les vostres voluntats per complir la de Déu, sereu capaços de superar tots els obstacles.

Quan només es busca Déu, bé es pot posar en pràctica, per tirar endavant obres de zel, aquell principi que formulava un bon amic nostre: «Es gasta el que es degui, encara que es degui el que es gasti».

¿Què hi fa que tinguis en contra el món sencer, amb tots els seus poders? Tu... ¡endavant!

—Repeteix les paraules del salm: «El Senyor és la meva llum i la meva salut, ¿de qui tindré por?... Si consistant adversum me castra, non timebit cor meum. —Encara que em vegi encerclat d’enemics, no defallirà el meu cor».

¡Anima’t! Tu... pots. —¿Veus el que va fer la gràcia de Déu amb aquell Pere dormilega, negador i covard..., amb aquell Pau perseguidor, odiador i pertinaç?

Sigues instrument: d’or o d’acer, de platí o de ferro..., gran o xic, polit o tosc...

—Tots fan servei: cadascun té la seva comesa pròpia. Igual que en les coses materials: ¿qui gosarà dir que és menys útil el xerrac del fuster que les pinces del cirurgià?

—El teu deure és ser instrument.

Bé. ¿I què? —No entenc com et pots retraure d’aquesta labor d’ànimes —si no és per oculta supèrbia: et creies perfecte—, perquè el foc de Déu que et va captivar, a més de la llum i el caliu que t’entusiasmen, doni de vegades el fum de la feblesa dels instruments.

De feina... n’hi ha. —Els instruments no poden estar rovellats. —Les normes per evitar el rovell i el verdet també existeixen. —N’hi ha prou amb practicar-les.

No perdis la son pel conflicte econòmic que s’aproxima a la teva empresa d’apostolat. —Augmenta la confiança en Déu, fes humanament el que puguis, ¡i veuràs com ben aviat els diners deixaran de ser cap conflicte!

No deixis de fer les coses per falta d’instruments: es comença com es pot. —Després, la funció crea l’òrgan. Alguns, que no valien, resulten aptes. Amb els altres es fa una operació quirúrgica, encara que faci mal —¡bons «operadors» van ser els sants!—, i es continua endavant.

Fe viva i penetrant. Com la fe de Pere. —Quan la tinguis —ho ha dit Ell— apartaràs les muntanyes, els obstacles, humanament insuperables, que s’oposin a les teves empreses d’apòstol.

Rectitud de cor i bona voluntat: amb aquests dos elements i la mirada posada a complir allò que Déu vol, veuràs fetes realitat les teves il·lusions d’Amor i saciada la teva fam d’ànimes.

Nonne hic est fabri filius? Nonne hic est faber, filius Mariae? —¿Que potser no és aquest el fill de l’artesà? ¿Que no és l’artesà fill de Maria?

—Això, que van dir de Jesús, és molt possible que ho diguin de tu, amb una mica de desconcert i una altra mica de burla, quan «definitivament» vulguis complir la Voluntat de Déu, ser instrument: Però, ¿aquest no és aquell?...

—Calla. I que les teves obres confirmin la teva missió.

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma