L’amor a la nostra Mare serà buf que encengui amb flama viva les brases de virtuts ocultes en el caliu de la teva tebiesa.

Estima la Mare de Déu. I Ella t’obtindrà gràcia abundant per vèncer en aquesta lluita de cada dia. —I no li serviran de res al maligne aquelles coses perverses, que pugen i pugen, bullint dintre teu, fins a voler ofegar amb la seva podridura perfumada els grans ideals, els manaments sublims que el mateix Crist t’ha posat dins el cor. —Serviam!

Sigues de Maria i seràs nostre.

A Jesús sempre s’hi va i s’hi «torna» per Maria.

Com els agrada als homes que els recordin el parentiu amb personatges de la literatura, de la política, de la milícia, de l’Església!...

—Canta davant la Verge Immaculada, recordant-li:

Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare: Déu vos salve, Maria, Mare de Déu Fill: Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant... Més que tu, només Déu!

Digues: Mare meva —teva, perquè ets seu per molts títols—, que el teu amor em lligui a la Creu del teu Fill: que no em manqui la Fe, ni la valentia, ni l’audàcia, per complir la voluntat del nostre Jesús.

Tots els pecats de la teva vida sembla com si es posessin dempeus. —No desconfiïs. —Ben al contrari, crida la teva Mare Santa Maria, amb fe i abandonament d’infant. Ella et portarà la calma a la teva ànima.

Maria Santíssima, Mare de Déu, passa inadvertida, com una més entre les dones del seu poble.

—Aprèn d’Ella a viure amb «naturalitat».

Porta sobre el pit el sant escapulari del Carme. —Poques devocions —n’hi ha moltes, de devocions marianes, i molt bones— són tan arrelades entre els fidels, i tenen tantes benediccions dels Papes. —A més, és tan maternal aquest privilegi sabatí!

Quan et demanaven quina imatge de la Mare de Déu et feia més devoció, i contestaves —com qui ho té ben experimentat— que totes, vaig comprendre que eres un bon fill: per això et semblen bé —m’enamoren, vas dir— tots el retrats de la teva Mare.

Maria, Mestra d’oració. —Mira com demana al seu Fill, a Canà. I com insisteix, sense desanimar-se, amb perseverança. —I com aconsegueix.

—Aprèn-ne.

Solitud de Maria. Sola! —Plora, desemparada.

—Tu i jo hem d’acompanyar la Mare de Déu i plorar, també: perquè a Jesús el van cosir a la Creu, amb claus, les nostres misèries.

La Verge Santa Maria, Mare del Bell Amor, encalmarà el teu cor, quan et faci sentir que és de carn, si acudeixes a Ella amb confiança.

L’amor a nostra Senyora és prova de bon esperit, en les obres i en les persones singulars.

—Desconfia de l’empresa que no tingui aquest senyal.

La Verge Dolorosa. Quan te la miris, has de veure el seu Cor: és una Mare amb dos fills, l’un davant l’altre: Ell... i tu.

Quina humilitat, la de la meva Mare Santa Maria! —No la veureu entre les palmes de Jerusalem, ni —tret de les primícies de Canà— a l’hora dels grans miracles.

—Però no fuig del menyspreu del Gòlgota: està allí, iuxta crucem Iesu —al costat de la creu de Jesús, la seva Mare.

Admira la fermesa de Santa Maria: al peu de la Creu, amb el més gran dolor humà —no hi ha dolor com el seu dolor—, plena de fortalesa.

—I demana-n’hi, d’aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu.

Maria, exemple del sacrifici amagat i silenciós!

—Mireu-la com, oculta gairebé sempre, col·labora amb el Fill: sap i calla.

Veieu amb quina senzillesa? —Ecce ancilla!... —I el Verb es va fer carn. —Així actuaren els sants: sense espectacle. Si n’hi havia, era a desgrat d’ells.

Ne timeas, Maria! —No temis, Maria!... —La Mare de Déu es torbà davant l’Arcàngel.

—I que jo vulgui deixar córrer aquests detalls de modèstia, que són salvaguarda de la meva puresa!

Oh, Mare, Mare!: amb aquesta paraula teva —fiat— ens has fet germans de Déu i hereus de la seva glòria.

—Beneïda siguis!

Abans, tot sol, no podies... —Ara, has acudit a la Mare de Déu, i, amb Ella, que fàcil!

Confia. —Torna. —Invoca la Mare de Déu i seràs fidel.

Que et manquen per moments les forces? —¿Per què no li ho dius a la teva Mare: consolatrix afflictorum, auxilium christianorum... Spes nostra, Regina apostolorum?

Mare! —Crida-la fort, ben fort. —T’escolta, et veu potser en perill, i t’ofereix, la teva Mare Santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol de la seva falda, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita.