492 |
 |
L’amor a la nostra Mare serà buf que encengui amb flama viva les brases de virtuts ocultes en el caliu de la teva tebiesa.
|
493 |
 |
Estima la Mare de Déu. I Ella t’obtindrà gràcia abundant per vèncer en aquesta lluita de cada dia. —I no li serviran de res al maligne aquelles coses perverses, que pugen i pugen, bullint dintre teu, fins a voler ofegar amb la seva podridura perfumada els grans ideals, els manaments sublims que el mateix Crist t’ha posat dins el cor. —Serviam!
|
494 |
 |
Sigues de Maria i seràs nostre.
|
495 |
 |
A Jesús sempre s’hi va i s’hi «torna» per Maria.
|
496 |
 |
Com els agrada als homes que els recordin el parentiu amb personatges de la literatura, de la política, de la milícia, de l’Església!...
—Canta davant la Verge Immaculada, recordant-li:
Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare: Déu vos salve, Maria, Mare de Déu Fill: Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant... Més que tu, només Déu!
|
497 |
 |
Digues: Mare meva —teva, perquè ets seu per molts títols—, que el teu amor em lligui a la Creu del teu Fill: que no em manqui la Fe, ni la valentia, ni l’audàcia, per complir la voluntat del nostre Jesús.
|
498 |
 |
Tots els pecats de la teva vida sembla com si es posessin dempeus. —No desconfiïs. —Ben al contrari, crida la teva Mare Santa Maria, amb fe i abandonament d’infant. Ella et portarà la calma a la teva ànima.
|
499 |
 |
Maria Santíssima, Mare de Déu, passa inadvertida, com una més entre les dones del seu poble.
—Aprèn d’Ella a viure amb «naturalitat».
|
500 |
 |
Porta sobre el pit el sant escapulari del Carme. —Poques devocions —n’hi ha moltes, de devocions marianes, i molt bones— són tan arrelades entre els fidels, i tenen tantes benediccions dels Papes. —A més, és tan maternal aquest privilegi sabatí!
|
501 |
 |
Quan et demanaven quina imatge de la Mare de Déu et feia més devoció, i contestaves —com qui ho té ben experimentat— que totes, vaig comprendre que eres un bon fill: per això et semblen bé —m’enamoren, vas dir— tots el retrats de la teva Mare.
|
502 |
 |
Maria, Mestra d’oració. —Mira com demana al seu Fill, a Canà. I com insisteix, sense desanimar-se, amb perseverança. —I com aconsegueix.
—Aprèn-ne.
|
503 |
 |
Solitud de Maria. Sola! —Plora, desemparada.
—Tu i jo hem d’acompanyar la Mare de Déu i plorar, també: perquè a Jesús el van cosir a la Creu, amb claus, les nostres misèries.
|
504 |
 |
La Verge Santa Maria, Mare del Bell Amor, encalmarà el teu cor, quan et faci sentir que és de carn, si acudeixes a Ella amb confiança.
|
505 |
 |
L’amor a nostra Senyora és prova de bon esperit, en les obres i en les persones singulars.
—Desconfia de l’empresa que no tingui aquest senyal.
|
506 |
 |
La Verge Dolorosa. Quan te la miris, has de veure el seu Cor: és una Mare amb dos fills, l’un davant l’altre: Ell... i tu.
|
507 |
 |
Quina humilitat, la de la meva Mare Santa Maria! —No la veureu entre les palmes de Jerusalem, ni —tret de les primícies de Canà— a l’hora dels grans miracles.
—Però no fuig del menyspreu del Gòlgota: està allí, iuxta crucem Iesu —al costat de la creu de Jesús, la seva Mare.
|
508 |
 |
Admira la fermesa de Santa Maria: al peu de la Creu, amb el més gran dolor humà —no hi ha dolor com el seu dolor—, plena de fortalesa.
—I demana-n’hi, d’aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu.
|
509 |
 |
Maria, exemple del sacrifici amagat i silenciós!
—Mireu-la com, oculta gairebé sempre, col·labora amb el Fill: sap i calla.
|
510 |
 |
Veieu amb quina senzillesa? —Ecce ancilla!... —I el Verb es va fer carn. —Així actuaren els sants: sense espectacle. Si n’hi havia, era a desgrat d’ells.
|
511 |
 |
Ne timeas, Maria! —No temis, Maria!... —La Mare de Déu es torbà davant l’Arcàngel.
—I que jo vulgui deixar córrer aquests detalls de modèstia, que són salvaguarda de la meva puresa!
|
512 |
 |
Oh, Mare, Mare!: amb aquesta paraula teva —fiat— ens has fet germans de Déu i hereus de la seva glòria.
—Beneïda siguis!
|
513 |
 |
Abans, tot sol, no podies... —Ara, has acudit a la Mare de Déu, i, amb Ella, que fàcil!
|
514 |
 |
Confia. —Torna. —Invoca la Mare de Déu i seràs fidel.
|
515 |
 |
Que et manquen per moments les forces? —¿Per què no li ho dius a la teva Mare: consolatrix afflictorum, auxilium christianorum... Spes nostra, Regina apostolorum?
|
516 |
 |
Mare! —Crida-la fort, ben fort. —T’escolta, et veu potser en perill, i t’ofereix, la teva Mare Santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol de la seva falda, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita.
|