Alguns passen per la vida com per un túnel, i no s’expliquen l’esplendor i la seguretat i l’escalfor del sol de la fe.

Amb quina infame lucidesa argumenta Satanàs contra la nostra Fe Catòlica!

Però, diguem-li sempre, sense entrar en discussions: jo sóc fill de l’Església.

Sents una fe gegant... —Qui et dóna aquesta fe, et donarà els mitjans.

T’ho diu Sant Pau, ànima d’apòstol: Iustus ex fide vivit. —El just viu de la fe.

—¿Què fas que deixes que s’apagui aquesta flama?

Fe. —Fa pena de veure la manera tan abundant com molts cristians la tenen a la boca, i amb quina poca abundància la posen en les seves obres.

—Sembla talment una virtut per a predicar-la, i no per a practicar-la.

Demana humilment al Senyor que t’augmenti la fe. —I després, amb nova llum, jutjaràs bé les diferències entre els viaranys del món i el teu camí d’apòstol.

Amb quina humilitat i amb quina senzillesa els evangelistes expliquen fets que deixen veure la fe fluixa i vacil·lant dels Apòstols!

—Perquè tu i jo no perdem l’esperança d’arribar a tenir la fe incommovible i ferma que després van tenir aquells primers.

Que n’és, de bonica, la nostra Fe Catòlica! —Dóna solució a totes les nostres ansietats, i aquieta l’enteniment i omple el cor d’esperança.

No sóc «miracler». —Et vaig dir que em sobren miracles al Sant Evangeli per assegurar fermament la meva fe. —Però em fan pena aquests cristians —piadosos i tot, «apostòlics!»— que somriuen quan senten parlar de camins extraordinaris, d’esdeveniments sobrenaturals. —Em vénen ganes de dir-los: sí, ara també n’hi ha, de miracles: nosaltres els faríem, si tinguéssim fe!

Encén la teva fe. —Crist no és una figura que ha passat. No és un record que es perd en la història.

Viu! «Iesus Christus heri et hodie: ipse et in saecula!» —diu Sant Pau—. Jesucrist ahir i avui i sempre!

Si habueritis fidem, sicut granum sinapis! —Si tinguéssiu una fe tan gran com un granet de mostassa!...

—Quines promeses conté aquesta exclamació del Mestre!

Déu és el de sempre. —Homes de fe fan falta: i es renovaran els prodigis que llegim en la Santa Escriptura.

—Ecce non est abbreviata manus Domini. —El braç de Déu, el seu poder, no s’ha empetitit!

No tenen fe. —Però tenen supersticions. Riure i vergonya ens va fer aquell poderós que perdia la tranquil·litat per una determinada paraula, indiferent en si i inofensiva —que per a ell era de mal averany— o quan veia girar la cadira sobre una pota.

Omnia possibilia sunt credenti. —Tot és possible per al qui creu. —Són paraules de Crist.

—¿Què fas, que no li dius amb els apòstols: adauge nobis fidem! —augmenta’m la fe!?