En els treballs d’apostolat no hi ha cap desobediència que sigui petita.

Forja la teva voluntat, virilitza la teva voluntat: que sigui, amb la gràcia de Déu, com un esperó d’acer.

—Només tenint una voluntat forta sabràs no tenir-la per obeir.

D’aquest retard, d’aquesta passivitat, d’aquesta resistència teva a obeir, com se’n ressent, l’apostolat, i com se n’alegra, l’enemic!

Obeïu, com en les mans de l’artista obeeix un instrument —que no s’atura a rumiar per què fa això o allò—, segurs que mai no us serà manat res que no sigui bo i per a tota la glòria de Déu.

L’enemic: ¿obeiràs... fins en aquest detall «ridícul»? —Tu, amb la gràcia de Déu: obeiré... fins en aquest detall «heroic».

Iniciatives. —N’has de tenir, en el teu apostolat, dins els termes de l’encàrrec que t’atorguin.

—Si surten d’aquests límits o et vénen dubtes, consulta el superior, sense comunicar a ningú els teus pensaments.

—No oblidis mai que ets tan sols executor.

Si l’obediència no et dóna pau és que ets superbiós.

Quina llàstima que aquell que mana no et doni exemple!... —Però, ¿és que l’obeeixes per les seves condicions personals?... ¿O bé l’obedite praepositis vestris —«obeïu els vostres superiors», de Sant Pau, el tradueixes, per a la teva comoditat, amb una interpolació teva que vingui a dir..., sempre que el superior tingui virtuts del meu gust?

Que bé que has entès l’obediència quan m’has escrit: «Obeir sempre és ser màrtir sense morir»!

Et manen una cosa que et sembla estèril i difícil. —Fes-la. —I veuràs com és fàcil i fecunda.

Jerarquia. —Cada peça al seu lloc. —¿Què en quedaria d’una pintura de Velàzquez si cada color se n’anés per la seva banda, cada fil de la tela es deslligués, cada tros de fusta del bastidor se separés dels altres?

La teva obediència no es mereix aquest nom si no estàs decidit a abandonar el teu treball personal més florent quan qui pot ho disposi així.

¿No és cert, Senyor, que et donava un consol gran aquella «subtilesa» de l’homenàs-infant que, sentint el desconcert que produeix obeir en una cosa molesta i repugnant en si, et deia baix baixet: Jesús, que faci bona cara!?

La teva obediència ha de ser muda. Aquesta llengua!

Ara que et costa obeir, recorda’t del teu Senyor, factus obediens usque ad mortem, mortem autem crucis —obedient fins a la mort, i mort de creu!

Oh poder de l’obediència! —El llac de Genesaret refusava els seus peixos a les xarxes de Pere. Tota una nit en va.

—Ara, obedient, retornà la xarxa a l’aigua i van pescar piscium multitudinem copiosam —un gran munt de peixos.

—Creu-me: el miracle es repeteix cada dia.