Josemaría Escrivá Obras
639

De callar no te’n penediràs mai: de parlar, moltes vegades.


640

¿Com goses demanar tant que et guardin el secret..., si aquesta advertència és el senyal que tu no l’has sabut guardar?


641

Discreció no és misteri, ni secretisme. —És, senzillament, naturalitat.


642

Discreció és... delicadesa. —¿No sents com un neguit, un malestar íntim, quan les coses —nobles i corrents— de la teva família surten del caliu de la llar a la indiferència o a la curiositat de la plaça pública?


643

No posis fàcilment de manifest la intimitat del teu apostolat: ¿no veus que el món és ple d’incomprensions egoistes?


644

Calla: No oblidis que el teu ideal és com una llumeta acabada d’encendre. —Pot haver-n’hi prou amb una bufada per apagar-la dins el teu cor.


645

Que n’és, de fecund, el silenci! —Totes les energies que em perds, amb les teves faltes de discreció, són energies que restes a l’eficàcia del teu treball.

—Sigues discret.


646

Si fossis més discret no t’hauries de queixar interiorment del mal gust de boca que et fa patir després de moltes de les teves converses.


647

No pretenguis que et «comprenguin». —Aquesta incomprensió és providencial: a fi que el teu sacrifici passi ocult.


648

Si calles, aconseguiràs més eficàcia en les teves empreses d’apòstol —a quants no se’ls en va «la força» per la boca!— i t’estalviaràs molts perills de vanaglòria.


649

Sempre l’espectacle! —Em demanes fotografies, gràfics, estadístiques.

—No t’envio tot aquest material, perquè —i em sembla molt respectable l’opinió contrària— després em pensaria que treballo per enfilar-me a la terra... i allà on vull enfilar-me és al cel.


650

Hi ha molta gent —santa— que no entén el teu camí. —No t’entestis a fer que el comprenguin: perdràs el temps i seràs ocasió d’indiscrecions.


651

«No es pot ser arrel i brancatge sense ser saba, esperit, cosa que va per dins».

—L’amic teu que va escriure aquestes paraules sabia que eres noblement ambiciós. —I et va ensenyar el camí: la discreció, el sacrifici, anar per dins!


652

Discreció, virtut de pocs. —¿Qui va calumniar la dona dient que la discreció no és virtut de dones?

—Quants homes, ben barbats, n’haurien d’aprendre!


653

Quin exemple de discreció que ens dóna la Mare de Déu! Ni a Sant Josep no li comunica el misteri.

—Demana a nostra Senyora la discreció que et falta.


654

El despit ha esmolat la teva llengua. Calla!


655

Mai no acabaré de ponderar-te prou la importància de la discreció.

—Si no és el tall de la teva arma de combat, et diré que n’és l’empunyadura.


656

Calla sempre quan sentis bullir dins teu la indignació. —I això, encara que estiguis justíssimament irritat.

—Perquè, malgrat la teva discreció, en aquests instants sempre dius més del que voldries.


Anterior Següent