639 |
 |
De callar no te’n penediràs mai: de parlar, moltes vegades.
|
640 |
 |
¿Com goses demanar tant que et guardin el secret..., si aquesta advertència és el senyal que tu no l’has sabut guardar?
|
641 |
 |
Discreció no és misteri, ni secretisme. —És, senzillament, naturalitat.
|
642 |
 |
Discreció és... delicadesa. —¿No sents com un neguit, un malestar íntim, quan les coses —nobles i corrents— de la teva família surten del caliu de la llar a la indiferència o a la curiositat de la plaça pública?
|
643 |
 |
No posis fàcilment de manifest la intimitat del teu apostolat: ¿no veus que el món és ple d’incomprensions egoistes?
|
644 |
 |
Calla: No oblidis que el teu ideal és com una llumeta acabada d’encendre. —Pot haver-n’hi prou amb una bufada per apagar-la dins el teu cor.
|
645 |
 |
Que n’és, de fecund, el silenci! —Totes les energies que em perds, amb les teves faltes de discreció, són energies que restes a l’eficàcia del teu treball.
—Sigues discret.
|
646 |
 |
Si fossis més discret no t’hauries de queixar interiorment del mal gust de boca que et fa patir després de moltes de les teves converses.
|
647 |
 |
No pretenguis que et «comprenguin». —Aquesta incomprensió és providencial: a fi que el teu sacrifici passi ocult.
|
648 |
 |
Si calles, aconseguiràs més eficàcia en les teves empreses d’apòstol —a quants no se’ls en va «la força» per la boca!— i t’estalviaràs molts perills de vanaglòria.
|
649 |
 |
Sempre l’espectacle! —Em demanes fotografies, gràfics, estadístiques.
—No t’envio tot aquest material, perquè —i em sembla molt respectable l’opinió contrària— després em pensaria que treballo per enfilar-me a la terra... i allà on vull enfilar-me és al cel.
|
650 |
 |
Hi ha molta gent —santa— que no entén el teu camí. —No t’entestis a fer que el comprenguin: perdràs el temps i seràs ocasió d’indiscrecions.
|
651 |
 |
«No es pot ser arrel i brancatge sense ser saba, esperit, cosa que va per dins».
—L’amic teu que va escriure aquestes paraules sabia que eres noblement ambiciós. —I et va ensenyar el camí: la discreció, el sacrifici, anar per dins!
|
652 |
 |
Discreció, virtut de pocs. —¿Qui va calumniar la dona dient que la discreció no és virtut de dones?
—Quants homes, ben barbats, n’haurien d’aprendre!
|
653 |
 |
Quin exemple de discreció que ens dóna la Mare de Déu! Ni a Sant Josep no li comunica el misteri.
—Demana a nostra Senyora la discreció que et falta.
|
654 |
 |
El despit ha esmolat la teva llengua. Calla!
|
655 |
 |
Mai no acabaré de ponderar-te prou la importància de la discreció.
—Si no és el tall de la teva arma de combat, et diré que n’és l’empunyadura.
|
656 |
 |
Calla sempre quan sentis bullir dins teu la indignació. —I això, encara que estiguis justíssimament irritat.
—Perquè, malgrat la teva discreció, en aquests instants sempre dius més del que voldries.
|