De callar no te’n penediràs mai: de parlar, moltes vegades.

¿Com goses demanar tant que et guardin el secret..., si aquesta advertència és el senyal que tu no l’has sabut guardar?

Discreció no és misteri, ni secretisme. —És, senzillament, naturalitat.

Discreció és... delicadesa. —¿No sents com un neguit, un malestar íntim, quan les coses —nobles i corrents— de la teva família surten del caliu de la llar a la indiferència o a la curiositat de la plaça pública?

No posis fàcilment de manifest la intimitat del teu apostolat: ¿no veus que el món és ple d’incomprensions egoistes?

Calla: No oblidis que el teu ideal és com una llumeta acabada d’encendre. —Pot haver-n’hi prou amb una bufada per apagar-la dins el teu cor.

Que n’és, de fecund, el silenci! —Totes les energies que em perds, amb les teves faltes de discreció, són energies que restes a l’eficàcia del teu treball.

—Sigues discret.

Si fossis més discret no t’hauries de queixar interiorment del mal gust de boca que et fa patir després de moltes de les teves converses.

No pretenguis que et «comprenguin». —Aquesta incomprensió és providencial: a fi que el teu sacrifici passi ocult.

Si calles, aconseguiràs més eficàcia en les teves empreses d’apòstol —a quants no se’ls en va «la força» per la boca!— i t’estalviaràs molts perills de vanaglòria.

Sempre l’espectacle! —Em demanes fotografies, gràfics, estadístiques.

—No t’envio tot aquest material, perquè —i em sembla molt respectable l’opinió contrària— després em pensaria que treballo per enfilar-me a la terra... i allà on vull enfilar-me és al cel.

Hi ha molta gent —santa— que no entén el teu camí. —No t’entestis a fer que el comprenguin: perdràs el temps i seràs ocasió d’indiscrecions.

«No es pot ser arrel i brancatge sense ser saba, esperit, cosa que va per dins».

—L’amic teu que va escriure aquestes paraules sabia que eres noblement ambiciós. —I et va ensenyar el camí: la discreció, el sacrifici, anar per dins!

Discreció, virtut de pocs. —¿Qui va calumniar la dona dient que la discreció no és virtut de dones?

—Quants homes, ben barbats, n’haurien d’aprendre!

Quin exemple de discreció que ens dóna la Mare de Déu! Ni a Sant Josep no li comunica el misteri.

—Demana a nostra Senyora la discreció que et falta.

El despit ha esmolat la teva llengua. Calla!

Mai no acabaré de ponderar-te prou la importància de la discreció.

—Si no és el tall de la teva arma de combat, et diré que n’és l’empunyadura.

Calla sempre quan sentis bullir dins teu la indignació. —I això, encara que estiguis justíssimament irritat.

—Perquè, malgrat la teva discreció, en aquests instants sempre dius més del que voldries.