| 657 |
 |
La veritable virtut no és trista ni antipàtica, sinó amablement alegre.
|
| 658 |
|
Si van bé les coses, alegrem-nos, beneint Déu que hi posa l’increment. —Que van malament? —Alegrem-nos, beneint Déu que ens fa participar de la seva dolça Creu.
|
| 659 |
|
L’alegria que has de tenir no és aquesta que podríem anomenar fisiològica, d’animal sa, sinó una altra de sobrenatural, que prové d’abandonar-ho tot i d’abandonar-te en els braços amorosos del nostre Pare-Déu.
|
| 660 |
|
No et desanimis mai si ets apòstol. —No hi ha contradicció que no puguis superar. —Per què estàs trist?
|
| 661 |
|
Cares llargues..., maneres brusques..., posat ridícul..., aire antipàtic...: ¿Així esperes animar els altres a seguir Crist?
|
| 662 |
|
No hi ha alegria? —Pensa: hi ha un obstacle entre Déu i jo. —Gairebé sempre ho encertaràs.
|
| 663 |
|
Per tal de posar remei a la teva tristesa em demanes un consell. —Et donaré una recepta que ve de bona mà: de l’apòstol Sant Jaume.
—Tristatur aliquis vestrum? —¿Estàs trist, fill meu? —Oret! —Fes oració! —Prova-ho.
|
| 664 |
|
No estiguis trist. —Has de tenir una visió més... «nostra» —més cristiana— de les coses.
|
| 665 |
|
Vull que estiguis sempre content, perquè l’alegria és part integrant del teu camí.
—Demana aquesta mateixa alegria sobrenatural per a tots.
|
| 666 |
|
Laetetur cor quaerentium Dominum. —Que s’alegri el cor dels qui busquen el Senyor.
—Llum, a fi que investiguis els motius de la teva tristesa.
|
