Josemaría Escrivá Obras
657

La veritable virtut no és trista ni antipàtica, sinó amablement alegre.


658

Si van bé les coses, alegrem-nos, beneint Déu que hi posa l’increment. —Que van malament? —Alegrem-nos, beneint Déu que ens fa participar de la seva dolça Creu.


659

L’alegria que has de tenir no és aquesta que podríem anomenar fisiològica, d’animal sa, sinó una altra de sobrenatural, que prové d’abandonar-ho tot i d’abandonar-te en els braços amorosos del nostre Pare-Déu.


660

No et desanimis mai si ets apòstol. —No hi ha contradicció que no puguis superar. —Per què estàs trist?


661

Cares llargues..., maneres brusques..., posat ridícul..., aire antipàtic...: ¿Així esperes animar els altres a seguir Crist?


662

No hi ha alegria? —Pensa: hi ha un obstacle entre Déu i jo. —Gairebé sempre ho encertaràs.


663

Per tal de posar remei a la teva tristesa em demanes un consell. —Et donaré una recepta que ve de bona mà: de l’apòstol Sant Jaume.

Tristatur aliquis vestrum? —¿Estàs trist, fill meu? —Oret! —Fes oració! —Prova-ho.


664

No estiguis trist. —Has de tenir una visió més... «nostra» —més cristiana— de les coses.


665

Vull que estiguis sempre content, perquè l’alegria és part integrant del teu camí.

—Demana aquesta mateixa alegria sobrenatural per a tots.


666

Laetetur cor quaerentium Dominum. —Que s’alegri el cor dels qui busquen el Senyor.

—Llum, a fi que investiguis els motius de la teva tristesa.


Anterior Següent