Josemaría Escrivá Obras
707

No et torbis si, tot considerant les meravelles del món sobrenatural, sents l’altra veu —íntima, insinuant— de l’home vell.

És el «cos de mort» que clama els seus drets perduts... En tens prou amb la gràcia: sigues fidel i venceràs.


708

El món, el dimoni i la carn són uns aventurers que, aprofitant-se de la feblesa del salvatge que duus a dins, volen que, a canvi del pobre mirallet d’un plaer —que res no val—, els donis l’or fi i les perles i els brillants i els robins amarats amb la sang viva i redemptora del teu Déu, que són el preu i el tresor de la teva eternitat.


709

Ho sents? —En un altre estat, en un altre lloc, en un altre grau i ofici faries un bé molt més gran. —Per fer el que fas no fa falta talent!...

Doncs jo et dic: allà on t’han posat agrades a Déu..., i això que pensaves és clarament suggestió infernal.


710

T’amoïnes i t’entristeixes perquè les teves Comunions són fredes, plenes d’aridesa. —Quan vas al Sagrament, digues: ¿et busques a tu o busques Jesús? —Si et busques a tu, tens motiu per a entristir-te... Però si —com et cal— busques Crist, ¿vols un senyal més cert que la Creu per saber que l’has trobat?


711

Una altra caiguda... i, quina caiguda!... Desesperar-te? No: humiliar-te i recórrer, per Maria, la teva Mare, a l’Amor Misericordiós de Jesús. —Un miserere i amunt aquest cor! —A començar de nou.


712

Molt fonda és la teva caiguda! —Comença els fonaments des d’aquí baix. —Sigues humil. Cor contritum et humiliatum, Deus, non despicies. —No rebutjarà Déu un cor contrit i humiliat.


713

Tu no vas contra Déu. —Les teves caigudes són de fragilitat. —D’acord: però, les tens tan sovint aquestes fragilitats! —no saps evitar-les— que, si no vols que et tingui per dolent, t’hauré de tenir per dolent i per ruc.


714

Un voler sense voler és el teu, mentre no treguis decididament l’ocasió. —No et vulguis enganyar dient-me que ets feble. Ets... covard, que no és igual.


715

Aquesta trepidació del teu esperit, la temptació, que t’envolta, és com una bena sobre els ulls de la teva ànima.

Estàs a les fosques. —No t’entossudeixis a anar sol, perquè, sol, cauràs. —Vés al teu Director —al teu superior— i ell et farà sentir aquelles paraules de l’Arcàngel Rafael a Tobies:

Forti animo esto, in proximo est ut a Deo cureris. —Sigues coratjós, que ben aviat Déu et guarirà. —Sigues obedient, i cauran les escames, et caurà la bena dels ulls, i Déu t’omplirà de gràcia i de pau.


716

No em sé dominar!, m’escrius, tot desanimat. —I et responc: Però, ¿que has intentat de posar-hi els mitjans?


717

Benaurades malaurances de la terra! —Pobresa, llàgrimes, odis, injustícia, deshonra... Tot ho podràs en Aquell que et confortarà.


718

Pateixes... i no et voldries queixar. No hi fa res que et queixis —és la reacció natural de la pobra carn nostra—, mentre la teva voluntat vol en tu, ara i sempre, allò que Déu vulgui.


719

No et desesperis mai. Mort i corromput era Llàtzer: iam foetet, quatriduanus est enim —fa pudor, perquè fa quatre dies que és enterrat, diu Marta a Jesús.

Si escoltes la inspiració de Déu i la segueixes —Lazare, veni foras! —Llàtzer, surt a fora!—, tornaràs a la Vida.


720

Que costa! —Ja ho sé. Però, endavant!: ningú no serà premiat —i, quin premi!— sinó el que lluiti amb bravesa.


721

Si trontolla el teu edifici espiritual, si et sembla que tot pot caure..., recolza’t en la confiança filial en Jesús i en Maria, pedra forta i segura sobre la qual havies d’edificar des del començament.


722

La prova és llarga, aquesta vegada. —Potser —i sense potser— no l’has portat bé fins aquí... perquè encara buscaves consols humans. —I el teu Pare Déu els va arrencar de soca-rel perquè no et puguis agafar més que a Ell.


723

Que tant se te’n dóna tot? —No et vulguis enganyar. Ara mateix, si jo et demanés per persones i per empreses en les quals, per Déu, hi vas posar l’ànima, m’hauries de respondre, enèrgicament!, amb l’interès del qui parla de cosa pròpia.

No és que tant se te’n doni tot: és que no ets incansable..., i necessites més temps per a tu: temps que serà també per a les teves obres, perquè, al capdavall, tu ets l’instrument.


724

Em dius que tens dins el pit foc i aigua, fred i calor, passionetes i Déu...: un ciri encès a Sant Miquel i un altre al dimoni.

Tranquil·litza’t: mentre vulguis lluitar no hi haurà dos ciris encesos en el teu pit, sinó un de sol, el de l’Arcàngel.


725

L’enemic actua gairebé sempre, així amb les ànimes que l’han de resistir: hipòcritament, suaument: motius... espirituals!: no cridar l’atenció... —I després, quan sembla que ja no hi ha remei (n’hi ha), descaradament..., a veure si aconsegueix una desesperació com la de Judes, sense penediment.


726

En perdre aquells consols humans t’has quedat amb una sensació de soledat, com penjat d’un petit fil sobre el buit d’un negre abisme. —I el teu clam, els teus crits d’auxili, sembla que ningú no els escolti.

Ben guanyada la tens, aquesta desemparança. —Sigues humil, no et busquis a tu, ni busquis la teva comoditat: estima la Creu —suportar-la és poc— i el Senyor escoltarà la teva oració. —I s’encalmaran els teus sentits. —I el teu cor es tornarà a tancar. —I tindràs pau.


727

En carn viva. —Així, et trobes. Tot et fa patir en les potències i en els sentits. I tot t’és temptació...

Sigues humil —t’insisteixo—: veuràs com ben aviat et trauran d’aquest estat: i el dolor es tornarà joia: i la temptació, segura fermesa.

Però, mentrestant, revifa la fe; omple’t d’esperança; i fes actes continus d’Amor, encara que et pensis que només són de boca.


728

Tota la nostra fortalesa és prestada.


729

Oh, Déu meu: cada dia estic més poc segur de mi i més segur de Tu!


730

Si no el deixes, Ell no et deixarà.


731

Espera-ho tot de Jesús: tu no tens res, no vals res, no pots res. —Ell obrarà, si t’abandones en Ell.


732

Oh, Jesús! —Descanso en Tu.


733

Confia sempre en el teu Déu. —Ell no perd batalles.


Anterior Següent