| 754 |
 |
Aquesta és la clau per obrir la porta i entrar en el Regne del Cel: qui facit voluntatem Patris mei qui in coelis est, ipse intrabit in regnum coelorum —qui fa la voluntat del meu Pare..., aquest hi entrarà!
|
| 755 |
|
Del fet que tu i jo ens portem com Déu vol —no ho oblidis—, en depenen moltes coses grans.
|
| 756 |
|
Nosaltres som pedres, carreus, que es mouen, que senten, que tenen una voluntat libèrrima.
Déu mateix és el picapedrer que ens va traient els cantells, arreglant-nos, modificant-nos, tal com Ell vol, a cops de martell i de cisell.
No ens vulguem apartar, no vulguem esquivar la seva Voluntat perquè, de qualsevol manera, no podrem evitar els cops. —Patirem més i inútilment, i en lloc de la pedra polida i preparada per edificar, serem un munt informe de grava que la gent trepitjarà amb menyspreu.
|
| 757 |
|
Resignació?... Conformitat?... Voler la Voluntat de Déu!
|
| 758 |
|
L’acceptació rendida de la Voluntat de Déu comporta necessàriament el goig i la pau: la felicitat en la Creu. —Aleshores es veu com el jou de Crist és suau i la seva càrrega no és feixuga.
|
| 759 |
|
Pau, pau!, em dius. —La pau és... per als homes de «bona» voluntat.
|
| 760 |
|
Un raonament que duu a la pau i que l’Esperit Sant dóna fet als qui volen la Voluntat de Déu: Dominus regit me, et nihil mihi deerit —el Senyor em governa, res no em mancarà.
¿Què hi ha que pugui inquietar una ànima que repeteixi de veritat aquestes paraules?
|
| 761 |
|
Home lliure, subjecta’t a voluntària servitud per tal que Jesús no hagi de dir per tu allò que expliquen que va dir per altres a la Mare Teresa: «Teresa, jo volia... Però els homes no han volgut».
|
| 762 |
|
Acte d’identificació amb la Voluntat de Déu:
Ho vols, Senyor?... Jo també ho vull!
|
| 763 |
|
No ho dubtis: Deixa que surti del cor als llavis un Fiat —que es faci!...—, que sigui la coronació del sacrifici.
|
| 764 |
|
Com més a prop de Déu està l’apòstol, més universal se sent: el cor s’eixampla perquè hi càpiguen tots i totes les coses en els desigs de posar l’univers als peus de Jesús.
|
| 765 |
|
Més m’estimo la teva Voluntat, Déu meu, que sense complir-la —si pogués ser un disbarat tan gran—, la mateixa glòria.
|
| 766 |
|
L’abandonament en la Voluntat de Déu és el secret per ser feliç a la terra. —Digues, doncs: meus cibus est, ut faciam voluntatem eius —el meu aliment és fer la seva Voluntat.
|
| 767 |
|
Aquest abandonament és just la condició que et fa falta per no perdre d’ara endavant la pau.
|
| 768 |
|
El gaudium cum pace —l’alegria i la pau— és un fruit segur i saborós de l’abandonament.
|
| 769 |
|
La indiferència no és tenir el cor sec... com no l’hi tenia Jesús.
|
| 770 |
|
No ets menys feliç perquè et falta que si et sobrés.
|
| 771 |
|
Déu exalta els qui compleixen la seva Voluntat en allò mateix en que els va humiliar.
|
| 772 |
|
Pregunta’t moltes vegades al dia: ¿Faig en aquest moment el que haig de fer?
|
| 773 |
|
Jesús, el que tu «vulguis»... jo ho estimo.
|
| 774 |
|
Esglaons: Resignar-se amb la Voluntat de Déu: Conformar-se amb la Voluntat de Déu: Voler la Voluntat de Déu: Estimar la Voluntat de Déu.
|
| 775 |
|
Senyor, si és la teva Voluntat, fes de la meva pobra carn un Crucifix.
|
| 776 |
|
No caiguis en un cercle viciós: tu penses: quan això es resolgui d’aquesta manera o de l’altra seré molt generós amb el meu Déu.
¿Qui et diu que Jesús no estarà esperant que siguis generós sense reserva per resoldre Ell les coses millor que no t’imagines?
Propòsit ferm, lògica conseqüència: a cada instant de cada dia miraré de complir amb generositat la Voluntat de Déu.
|
| 777 |
|
La teva pròpia voluntat, el teu propi judici: això és el que t’inquieta.
|
| 778 |
|
És cosa de segons... Pensa, abans de començar qualsevol negoci: ¿Què vol Déu de mi en aquest assumpte?
I, amb la gràcia divina, fes-ho!
|
