Josemaría Escrivá Obras
790

¿No cridaríeu de bon grat a la joventut que bull al vostre entorn: bojos!, deixeu aquestes coses mundanes que empetiteixen el cor... i molt sovint l’envileixen..., deixeu això i veniu amb nosaltres darrere l’Amor?


791

Et falta «vibració». —Aquesta és la causa que n’arrosseguis tan pocs. Sembla com si no estiguessis gaire convençut del que guanyes, deixant per Crist aquestes coses de la terra.

Compara: el cent per u i la vida eterna! —¿Et sembla petit el «negoci»?


792

Duc in altum. —Mar endins! —Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam —i llança les teves xarxes per a pescar.

¿Que no veus que pots dir, igual que Pere: In nomine tuo, laxabo rete —Jesús, en el teu nom, cercaré ànimes?


793

Proselitisme*. —És el senyal cert del zel vertader.

* Tradicionalment a l'Església —i en aquest sentit el fan servir molts autors espirituals i, entre d'altres, sant Josepmaria— s'ha utilitzat el terme "proselitisme" com a sinònim d'apostolat o evangelització: una tasca que es caracteritza, entre altres coses, per un absolut respecte de la llibertat, el que l'allunya de l'accepció negativa que aquesta paraula ha pres a partir dels últims anys del segle XX. Sant Josepmaria utilitza aquí la paraula "proselitisme" amb el significat de proposta o invitació feta a companys i amics a compartir la crida de Jesucrist.


794

Sembrar. —Va sortir el sembrador... Sembra pertot arreu, ànima d’apòstol. —El vent de la gràcia s’emportarà la llavor si el solc on va caure no és digne... Sembra i estigues segur que la sement arrelarà i donarà el seu fruit.


795

Amb el bon exemple se sembra bona llavor; i la caritat obliga a sembrar a tothom.


796

Ben petit és el teu amor si no sents el zel per la salvació de totes les ànimes. —Ben pobre és el teu amor si no tens ànsies d’encomanar la teva bogeria a altres apòstols.


797

Saps que el teu camí no és clar. —I que no ho és, perquè, no seguint de prop Jesús, t’has quedat a les fosques. —¿Què esperes per decidir-te?


798

Raons?... ¿Quines raons li donaria el pobre Ignasi al savi Xavier?


799

Això que a tu et meravella a mi em sembla raonable. —¿Que Déu t’ha vingut a buscar en l’exercici de la teva professió?

Així va buscar els primers: Pere, Andreu, Joan i Jaume, al costat de les xarxes; Mateu, assegut al banc dels recaptadors...

I, admira’t!, Pau, en el seu afany d’acabar amb la llavor dels cristians.


800

Les messes són moltes, i pocs els operaris. —Rogate ergo! —Pregueu, doncs, al Senyor de les messes que enviï operaris al seu camp.

L’oració és el mitja més eficaç de proselitisme.


801

Encara ressona en el món aquell crit diví: «Foc he vingut a dur a la terra, i ¿que vull sinó que s’encengui?». —I ja ho veus: gairebé tot està apagat...

No t’animes a escampar l’incendi?


802

Voldries atraure al teu apostolat aquell home savi, aquell altre poderós, aquell ple de prudència i virtuts.

Resa, ofereix sacrificis i treballa’ls amb el teu exemple i la teva paraula. —No vénen! —No perdis la pau: és que no fan falta.

¿Et penses que no hi havia contemporanis de Pere, savis, i poderosos, i assenyats, i virtuosos, fora de l’apostolat dels primers dotze?


803

M’han dit que tens «gràcia», «grapa» per atraure ànimes al teu camí.

Agraeix-li a Déu aquest do: ser instrument per a buscar instruments!


804

Ajuda’m a clamar: Jesús, ànimes!... Ànimes d’apòstol!: són per a tu, per a la teva glòria.

Ja veuràs com acabarà escoltant-nos.


805

Escolta: allí... ¿no n’hi haurà un... o dos, que ens entenguin bé?


806

Digues-li, a... aquell, que necessito cinquanta homes que estimin Jesucrist sobre totes les coses.


807

Em dius, d’aquest amic teu, que freqüenta els sagraments, que és de vida neta i bon estudiant. —Però que no «encaixa»: si li parles de sacrifici i d’apostolat, s’entristeix i se te’n va.

No t’ha de preocupar. —No és un fracàs del teu zel: és, a la lletra, l’escena narrada per l’Evangelista: «Si vols ser perfecte, vés i ven tot el que tens i dóna-ho als pobres» (sacrifici)... «i vine després i segueix-me» (apostolat).

L’adolescent abiit tristis —també se’n va anar entristit: no va voler correspondre a la gràcia.


808

«Una bona notícia: un altre boig..., per al manicomi». —I tot és joia en la lletra del «pescador».

Que Déu ompli d’eficàcia les teves xarxes!


809

Proselitisme. —¿Qui no té fam de perpetuar el seu apostolat?


810

Aquest afany de proselitisme que et crema les entranyes és senyal cert que t’has donat del tot.


811

Te’n recordes? —Tu i jo fèiem la nostra oració, al caient de la tarda. Ben a prop se sentia la remor de l’aigua. —I, en la pau de la ciutat provinciana, escoltàvem també moltes veus que parlaven cent llengües, cridant-nos anguniosament que encara no coneixen Crist.

Vas besar el Crucifix, sense amagar-te’n, i li vas demanar de ser apòstol d’apòstols.


812

M’explico que t’estimis tant la teva Pàtria i els teus i que, tot i aquests lligams, esperis amb impaciència el moment de creuar terra i mars —anar lluny!— perquè et desvetlla l’afany de la sembra.


Anterior Següent