Josemaría Escrivá Obras
813

Feu-ho tot per Amor. —Així no hi ha coses petites: tot és gran. —La perseverança en les coses petites, per Amor, és heroisme.


814

Una petita acció, feta per Amor, quant que val!


815

Vols de debò ser sant? —Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i estigues pel que fas.


816

Has errat el camí si menysprees les coses petites.


817

La santedat «gran» es troba en l’acompliment dels «deures petits» de cada instant.


818

Les ànimes grans tenen molt en compte les coses petites.


819

Perquè has estat in pauca fidelis —fidel en les coses petites—, entra en el goig del teu Senyor. —Són paraules de Crist. —In pauca fidelis!... —¿Menystindràs ara les coses petites si es promet la glòria als qui les guarden?


820

No jutgis per la petitesa dels començaments: una vegada em van fer notar que no es distingeixen per la grandària les llavors d’on sortiran herbes anuals d’aquelles que han de produir arbres centenaris.


821

No m’oblidis que a la terra totes les coses han començat sent petites. —Allò que neix gran és monstruós i mor.


822

Em dius: quan es presenti l’ocasió de fer alguna cosa gran... aleshores! —Aleshores? ¿Vols fer-me creure, i creure tu de debò, que podràs vèncer en l’Olimpíada sobrenatural, sense la diària preparació, sense l’entrenament?


823

¿Has vist com bastien aquell edifici de magnitud imponent? —Un maó, i un altre. Milers. Però, d’un a un. —I sacs de ciment, un a un. I carreus, que signifiquen poc davant la mola del conjunt. —I trossos de ferro. —I obrers que treballen, dia a dia, les mateixes hores...

¿Has vist com alçaven aquell edifici de magnitud imponent?... —A força de coses petites!


824

¿No has vist en quines «petiteses» està l’amor humà? —Doncs també en «petiteses» està l’Amor diví.


825

Continua amb l’acompliment exacte de les obligacions d’ara. —Aquest treball —humil, monòton, menut— és oració cristal·litzada en obres que et disposa a rebre la gràcia de l’altra feina —gran, ampla i fonda— que somies.


826

Tot allò en què intervenim els pobrets homes —fins i tot la santedat— és un teixit de petites menuderies, que —segons com sigui la rectitud d’intenció— poden fer un tapís esplèndid d’heroisme o de baixesa, de virtuts o de pecats.

Les gestes conten sempre aventures gegantines, barrejades, però, amb detalls casolans de l’heroi. —Tant de bo tinguis sempre molt en compte —línia recta!— les coses petites.


827

¿T’has aturat a considerar la suma enorme que poden arribar a fer «moltes miques»?


828

Ha estat dura l’experiència: no oblidis la lliçó. —Les teves grans covardies d’ara són —és ben clar— paral·leles a les teves petites covardies diàries.

«No has pogut» vèncer en les coses grans, «perquè no has volgut» vèncer en les coses petites.


829

¿No has vist com lluen els ulls de Jesús quan la pobra viuda deixa al temple la seva petita almoina? —Dóna-li tu el que puguis donar-li: el mèrit no està en que sigui molt o poc, sinó en la voluntat amb què ho dónes.


830

No em siguis... ximple: és cert que fas el paper —tirant llarg— d’un petit cargol en aquesta gran empresa de Crist.

Però, ¿no saps què significa que el cargol no colli prou o surti de lloc?: que s’afluixaran les peces més grans o bé cauran oscades les rodes.

S’haurà entrebancat el treball. —Potser s’inutilitzarà tota la maquinària.

Quina gran cosa és ser un petit cargol!


Anterior Següent