Josemaría Escrivá Obras
831

Ets, entre els teus —ànima d’apòstol—, com la pedra caiguda al llac. —Produeix, amb el teu exemple i la teva paraula, un primer cercle..., i aquest, un altre... i un altre, i un altre... Cada vegada més ample.

T’adones ara de la grandesa de la teva missió?


832

Quina ànsia hi ha al món per sortir cadascú del seu lloc! —¿Què passaria si cada os, cada múscul del cos humà, volgués ocupar un lloc diferent del que li pertoca?

No és una altra la raó del malestar del món. —Persevera al teu lloc, fill meu: des d’aquí, com podràs treballar pel regnat efectiu de Nostre Senyor!


833

Cabdills!... Virilitza la teva voluntat per tal que Déu et faci cabdill. ¿Que no veus com es mouen les maleïdes societats secretes? Mai no s’han guanyat les masses. —Dins els seus caus formen un grapat d’homes-diables que s’agiten i esvaloten les multituds, embogint-les perquè vagin darrere d’ells al precipici de tots els desordres... i a l’infern. —Ells porten una llavor maleïda.

Si tu vols..., portaràs la paraula de Déu, beneïda mil i mil vegades, que no pot fallar. Si ets generós... si correspons, amb la teva santificació personal, obtindràs la dels altres: el regnat de Crist: que omnes cum Petro ad Iesum per Mariam.


834

¿Hi ha alguna bogeria més gran que escampar el blat daurat damunt la terra perquè es podreixi? —Sense aquesta generosa bogeria no hi hauria collita.

Fill: com anem de generositat?


835

¿Brillar com un estel..., ànsia d’altura i de llum encesa enmig del cel?

Millor: cremar, com una torxa, amagat, calant foc a tot el que toques. —Aquest és el teu apostolat: per a això estàs a la terra.


836

Servir d’altaveu a l’enemic és una estupidesa sobirana; i, si l’enemic és enemic de Déu, és un gran pecat. —Per això, en el camp professional, no lloaré mai la ciència de qui se’n serveix com a càtedra per atacar l’Església.


837

Galopar, galopar!... Fer i més fer!... Febre, dèria de moure’s... Meravellosos edificis materials...

Espiritualment: fustes de calaix, percalines, cartons repintats... galopar!, fer! —I tot de gent corrent: van i vénen.

És que treballen de cara al moment d’ara: «estan» sempre «en present». —Tu... has de veure les coses amb ulls d’eternitat, «tenint en present» el final i el passat...

Quietud. —Pau. —Vida intensa dins teu. Sense galopar, sense la bogeria de canviar de lloc, des d’aquell lloc que en la vida et pertoqui, com una màquina potent d’electricitat espiritual, a quants donaràs llum i energia!..., sense perdre la teva vigoria i la teva llum.


838

No tinguis enemics. —Has de tenir només amics: amics... de la dreta —si t’han fet o et volen fer bé— i... de l’esquerra —si t’han perjudicat o han intentat perjudicar-te—.


839

No expliquis fets del «teu» apostolat, si no ha de ser per a profit dels altres.


840

Que la vostra condició passi inadvertida, com la de Jesús durant trenta anys.


841

Josep d’Arimatea i Nicodem visiten Jesús ocultament a l’hora normal i a l’hora del triomf.

Però són valents declarant davant l’autoritat el seu amor a Crist —audacter— amb audàcia, a l’hora de la covardia. —Aprèn-ne.


842

No us preocupeu si per les vostres obres «us coneixen». —És la bona olor de Crist. —A més a més, treballant sempre exclusivament per Ell, alegreu-vos que es compleixin aquelles paraules de l’Escriptura: «Que vegin les vostres obres bones i glorifiquin el vostre Pare que està en el cel».


843

Non manifeste, sed quasi in occulto —no amb publicitat, sinó d’amagat: és així que Jesús va a la festa dels Tabernacles.

Així anirà, camí d’Emaús, amb Cleofàs i el seu company. —Així el veu, ressuscitat, Maria Magdalena.

I així —non tamen cognoverunt discipuli quia Iesus est —els deixebles no es van adonar que era Ell—, així va presentar-se a la pesca miraculosa que ens narra Sant Joan.

I encara més ocult, per Amor als homes, està en l’Hòstia.


844

Aixecar magnífics edificis?... ¿Construir palaus sumptuosos?... Que els aixequin... Que els construeixin...

Ànimes! —Vivificar ànimes..., per a aquells edificis... i per a aquests palaus!

Quines bones cases ens preparen!


845

Com m’has fet riure i com m’has fet pensar dient-me aquesta banalitat!: jo... sempre fico els claus per la punta.


846

D’acord: més bona feina fas amb aquesta conversa familiar o amb aquella confidència aïllada que perorant —espectacle, espectacle!— en un lloc públic davant milers de persones.

Amb tot, quan cal perorar, perora.


847

L’esforç de cadascun de vosaltres, aïllat, resulta ineficaç. —Si us uneix la caritat de Crist, us meravellareu de l’eficàcia.


848

Vols ser màrtir. —Jo et posaré un martiri a l’abast de la mà: ser apòstol i no dir-te apòstol, ser missioner —amb missió— i no dir-te missioner, ser home de Déu i semblar home de món: passar ocult!


849

Home! Deixa’l en ridícul. —Digues-li que ja ha passat de moda: sembla mentida que encara hi hagi gent entestada a creure que és bon mitjà de locomoció, la diligència... —Això, per als qui renoven volterianismes de perruca empolvorada, o liberalismes desacreditats del XIX.


850

Quines converses! Quina baixesa i quin... fàstic! —I has de conviure amb ells a l’oficina, a la universitat, al quiròfan..., al món.

Si els demanes per favor que callin, se te’n burlen. —Si poses mala cara, insisteixen. —Si te’n vas, continuen.

La solució és aquesta: primer, encomanar-los a Déu i reparar; tot seguit..., plantar cara com un home i posar en joc «l’apostolat de la mala llengua». —Quan et vegi ja te’n diré a l’orella un repertori.


851

Encarrilem les «imprudències providencials» de la joventut.


Anterior Següent