Josemaría Escrivá Obras
929

La Creu sobre el teu pit?... —Bé. Però... la Creu damunt la teva espatlla, la Creu en la teva carn, la Creu en la teva intel·ligència. —Així viuràs per Crist, amb Crist i en Crist: només així seràs apòstol.


930

Ànima d’apòstol: primer, tu. —Ha dit el Senyor, per Sant Mateu: «Molts em diran el dia del judici: Senyor, Senyor! ¿És que no hem profetitzat en el vostre nom i llençat en el vostre nom els dimonis i fet tot de miracles? Aleshores jo els replicaré: mai no us he conegut com a meus; allunyeu-vos de mi, operaris del mal».

No fos cas —diu Sant Pau— que havent predicat als altres, arribés jo a ser reprovat.


931

El geni militar de Sant Ignasi ens presenta el dimoni que fa una crida d’innombrables diables i els escampa per estats, províncies, ciutats i llocs, després d’haver-los fet «un sermó» alliçonant-los sobre com han de posar ferros i cadenes, no deixant ningú en particular sense lligam...

Em deies que volies ser cabdill: i... ¿de què serveix un cabdill encadenat?


932

Mira: els apòstols, amb totes les seves misèries patents i innegables, eren sincers, senzills..., transparents.

Tu també en tens, de misèries patents i innegables. —Tant de bo que no et falti senzillesa.


933

Expliquen d’una ànima que, quan li deia al Senyor en l’oració: «Jesús, t’estimo», va sentir aquesta resposta del cel: «Obres són amors i no bones raons».

Pensa si potser no et mereixes tu també aquest retret afectuós.


934

El zel és una bogeria divina d’apòstol, que et desitjo, i que té aquests símptomes: fam de tractar el Mestre; preocupació constant per les ànimes; perseverança, que res no fa defallir.


935

No t’adormis sobre els llorers. —Si, humanament parlant, aquesta posició és incòmoda i poc gallarda, ¿què passarà quan els llorers —com ara— no siguin teus, sinó de Déu?


936

A l’apostolat, hi vas a sotmetre’t, a fer-te no res: no a imposar el teu criteri personal.


937

No sigueu mai homes o dones d’acció llarga i d’oració curta.


938

Procura viure de tal manera que sàpigues, voluntàriament, privar-te de la comoditat i benestar que et semblarien malament en els costums d’un altre home de Déu.

Mira que ets el gra de blat de què parla l’Evangeli. —Si no t’enterres i mors, no hi haurà fruit.


939

Sigueu homes i dones del món, però no sigueu homes o dones mundans.


940

No oblidis que la unitat és símptoma de vida: desunir-se és putrefacció, senyal cert de ser un cadàver.


941

Obeir..., camí segur. —Obeir cegament el superior..., camí de santedat. —Obeir en el teu apostolat..., l’únic camí: perquè en una obra de Déu, l’esperit ha de ser obeir o bé anar-se’n.


942

Tingues present, fill meu, que no ets solament una ànima que s’uneix a d’altres ànimes per fer una cosa bona.

Això és molt..., però és poc. —Ets l’Apòstol que compleix un manament imperatiu de Crist.


943

Que quan et tractin, no puguin exclamar allò que, amb força raó, cridava una determinada persona: «N’estic d’honrats fins aquí...» I es tocava a dalt de tot del cap.


944

Has de donar Amor de Déu i zel per les ànimes a uns altres, perquè aquests al seu torn, n’encenguin molts més que són en un tercer pla, i cadascun d’aquests últims, els seus companys de professió.

Quantes calories espirituals que necessites! —I, quina responsabilitat tan gran si et refredes!, i —no vull ni pensar-hi—, quin crim tan esgarrifós si donessis mal exemple!


945

És mala disposició escoltar la paraula de Déu amb esperit crític.


946

Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes*— heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.

* Quan es va escriure aquest llibre les dones amb estudis superiors a Espanya eren l’excepció, tot i que l’autor ja en aquell moment animava a les que tractava a que, si se sentien atretes per la vocació universitària, la seguissin.


947

T’admiraves que aprovés la falta d’«uniformitat» en aquest apostolat on tu treballes. I et vaig dir:

Unitat i diversitat. —Heu de ser tan diversos com són variats els sants del cel, que cadascun té les seves notes personals especialíssimes. —I, també, tan conformes els uns amb els altres com els sants, que no serien sants si cadascun d’ells no s’hagués identificat amb Crist.


948

Tu, fill predilecte de Déu, has de sentir i viure la fraternitat, però sense familiaritats.


949

Aspirar a tenir càrrecs en les empreses d’apostolat és una cosa inútil en aquesta vida, i per a l’altra Vida és un perill.

Si Déu ho vol, ja et cridaran. —I aleshores hauràs d’acceptar. —Però no oblidis que a tot arreu pots i has de santificar-te, perquè per a això has vingut.


950

Si et penses que quan es treballa per Crist els càrrecs són alguna cosa més que carregues, quantes amargures t’esperen!


951

Fer de cap en una obra d’apostolat és tant com estar disposat a sofrir-ho tot, de tots, amb infinita caritat.


952

En el treball apostòlic no s’ha de perdonar la desobediència, ni la falsedat. —Tigues en compte que senzillesa no és imprudència, ni indiscreció.


953

Tens l’obligació de demanar i de sacrificar-te per la persona i per les intencions «de qui fa de Cap» en la teva empresa apostòlica. —Si ets remís en l’acompliment d’aquest deure, em fas pensar que et falta entusiasme pel teu camí.


954

Extrema el respecte al superior quan et consulti i li hagis de contradir les opinions. —I no el contradiguis mai davant els qui li estan subjectes, encara que no tingui raó.


955

En la teva empresa d’apostolat no temis els enemics de fora, per gran que sigui el seu poder. —Aquest és l’enemic imponent: la teva falta de «filiació» i la teva falta de «fraternitat».


956

Entenc bé que et diverteixin els menyspreus que et fan —encara que vinguin d’enemics poderosos—, mentre sentis la unió amb el teu Déu i amb els teus germans d’apostolat. —A tu, què?


957

Tot sovint comparo la labor d’apostolat amb una màquina: rodes dentades, èmbols, vàlvules, cargols...

Doncs la caritat —la teva caritat—, n’és el lubrificant.


958

Deixa aquest «posat de suficiència» que aïlla de la teva les ànimes que se t’acosten. —Escolta. I parla amb senzillesa: tan sols així creixerà en extensió i fecunditat la teva feina d’apòstol.


959

El menyspreu i la persecució són beneïdes proves de la predilecció divina, però no hi ha prova i senyal de predilecció més bella que aquesta: passar ocults.


Anterior Següent