Penitència

Beneït sigui el dolor. —Estimat sigui el dolor. —Santificat sigui el dolor... ¡Glorificat sigui el dolor!

Tot un programa, per seguir amb profit l’assignatura del dolor, ens el dona l’Apòstol: Spe gaudentes —per l’esperança, contents, in tribulatione patientes —soferts, en la tribulació, orationi instantes —en l’oració, constants.

Expiació: aquesta és la senda que mena cap a la Vida.

Enterra amb la penitència, al clot profund que obri la teva humilitat, les teves negligències, ofenses i pecats. —Com enterra el pagès, al peu de l’arbre que els havia produït, fruits podrits, branquillons secs i fulles caduques. —I allò que era estèril, més ben dit, allò que era perjudicial, contribueix eficaçment a una nova fecunditat.

Aprèn a treure, de les caigudes, impuls: de la mort, vida.

Aquest Crist, que tu veus, no és Jesús. —Deu ser, si de cas, la trista imatge que en poden formar els teus ulls tèrbols... —Purifica’t. Aclareix la mirada amb la humilitat i la penitència. Després... no et faltaran les llums nítides de l’Amor. I en tindràs una visió perfecta. La teva imatge serà realment la seva: ¡Ell!

Jesús pateix per complir la Voluntat del Pare... I tu, que també vols complir la santíssima Voluntat de Déu, seguint les passes del Mestre, ¿et podràs queixar si trobes com a company de camí el sofriment?

Digues al teu cos: m’estimo més tenir un esclau que no pas ser-ho teu.

¡Quina por que té la gent de l’expiació! Si allò que fan per ser ben considerats pel món ho fessin rectificant la intenció, per Déu... ¡que sants que serien alguns i algunes!

¿Plores? —No te’n donis vergonya. Plora: que sí, que els homes també ploren, com tu, en solitud i davant Déu. —A la nit, diu el Rei David, regaré amb llàgrimes el meu llit.

Amb aquestes llàgrimes, ardents i virils, pots purificar el passat i sobrenaturalitzar la teva vida actual.

Et vull feliç a la terra. —No ho seràs si no perds aquesta por del dolor. Perquè, mentre «caminem», en el dolor es troba precisament la felicitat.

¡Que bonic és perdre la vida per la Vida!

Si saps que aquests dolors —físics o morals— són purificació i mereixement, beneeix-los.

¿No et deixa mal gust de boca el desig de benestar fisiològic —«Que Déu us doni salut, germà»— amb què alguns pobres agraeixen o reclamen una almoina?

Si som generosos en l’expiació voluntària, Jesús ens omplirà de gràcia per estimar les expiacions que Ell ens enviï.

Que la teva voluntat reclami als sentits, mitjançant l’expiació, allò que les altres potències li refusen en l’oració.

¡Que poc que val la penitència sense la contínua mortificació!

¿Tens por de la penitència?... De la penitència, que t’ajudarà a obtenir la Vida eterna. —En canvi, per conservar aquesta pobra vida d’ara, ¿no veus com els homes se sotmeten a les mil tortures d’una cruenta operació quirúrgica?

El teu enemic més gran ets tu mateix.

Tracta el cos amb caritat, però no amb més caritat que la que es té amb un enemic traïdor.

Si saps que el cos és el teu enemic, i enemic de la glòria de Déu, sent com és enemic de la teva santificació, ¿com és que el tractes tan tovament?

«Que passeu una bona tarda» —ens van dir, com s’acostuma—, i comentava una ànima molt de Déu: ¡quin desig més curt!

Amb tu, Jesús, ¡que n’és de plaent el dolor i de lluminosa la foscor!

¡Pateixes! —Doncs, mira: «Ell» no té el Cor més petit que el nostre. —¿Pateixes? Convé.

El dejuni rigorós és una penitència gratíssima a Déu. —Però, entre uns i altres, hem afluixat la mà. No hi fa res —al contrari— que tu, amb l’aprovació del teu Director, el practiquis sovint.

¿Motius per a la penitència? Desgreuge, reparació, petició, acció de gràcies: mitjà per tirar endavant...: per tu, per mi, pels altres, per la teva família, pel teu país, per l’Església... I mil motius més.

No facis més penitència que la que et permeti el teu Director.

¡Com ennoblim el dolor, posant-lo al lloc que li pertoca (expiació) en l’economia de l’esperit!