Josemaría Escrivá Obras
235

Examen. —Labor diària. —Comptabilitat que no deixa mai qui porta un negoci.

¿I hi ha algun negoci que valgui més que el negoci de la vida eterna?


236

A l’hora de l’examen vés previngut contra el dimoni mut.


237

Examina’t: a poc a poc, amb valentia: —¿No és cert que el teu poc humor i la teva tristesa immotivats —immotivats aparentment— provenen de la teva falta de decisió per a trencar els llaços subtils, però «concrets», que et va posar —arterosament, amb pal·liatius— la teva concupiscència?


238

L’examen general sembla defensa. —El particular, atac. —El primer és l’armadura. El segon, espasa toledana.


239

Una mirada al passat. I... lamentar-te? No, que és estèril. —Aprendre: que és fecund.


240

Demana llums. —Insisteix: fins que trobis l’arrel per tal d’aplicar-li aquesta arma de combat que és l’examen particular.


241

Amb l’examen particular has d’anar de dret a adquirir una virtut determinada, o a arrencar el defecte que et domina.


242

«Allò que dec a Déu, com a cristià: la meva poca correspondència davant d’aquest deute, m’ha fet plorar de dolor: de dolor d’Amor. Mea culpa!». És bo que vagis reconeixent els teus deutes: però no oblidis com es paguen: amb llàgrimes... i amb obres.


243

Qui fidelis est in minimo et in maiori fidelis est —qui és fidel en les coses petites també ho és en les grans. —Són paraules de Sant Lluc que t’indiquen —fes examen— l’arrel dels teus desviaments.


244

Reacciona. —Escolta, allò que et diu l’Esperit Sant: «Si inimicus meus maledixisset mihi, sustinuissem utique» —si el meu enemic m’ofèn, no és estrany, i és més tolerable. Però, tu... «tu vero homo unanimis, dux meus et notus meus, qui simul mecum dulces capiebas cibos» —tu, l’amic meu, el meu apòstol, que t’asseus a la meva taula i menges amb mi dolces viandes!


245

Els dies de recés el teu examen ha de ser més a fons i ha de tenir més extensió que el temps habitual nocturn. —Si no, perds una gran ocasió de rectificar.


246

Acaba sempre el teu examen amb un acte d’Amor —dolor d’Amor—: per tu, per tots els pecats dels homes... —I considera la cura paternal de Déu, que et va treure els obstacles perquè no ensopeguessis.


Anterior Següent