Santa Missa

Una característica molt important de l’home apostòlic és estimar la Missa.

La Missa és llarga, dius, i jo afegeixo: perquè el teu amor és curt.

¿No és estrany que molts cristians, pausats i fins i tot solemnes per a la vida de relació (no tenen pressa) i per a les seves poc actives actuacions professionals, per a la taula i per al repòs (tampoc no tenen pressa), se sentin urgits i urgeixin el Sacerdot, en el seu afany d’escurçar, d’apressar el temps dedicat al Sacrifici Santíssim de l’Altar?

«¡Tracteu-me’l bé, tracteu-me’l bé!», deia, entre llàgrimes, un ancià Prelat als nous sacerdots que acabava d’ordenar.

—¡Senyor!: ¡Si em fossin donades veus i autoritat per clamar d’aquesta manera a l’orella i al cor de molts cristians, de molts!

¡Com plorava, al peu de l’altar, aquell jove Sacerdot sant que va merèixer martiri, perquè es recordava d’una ànima que havia anat a rebre Crist en pecat mortal!

—¿Així el desagreuges tu?

Humilitat de Jesús: a Betlem, a Natzaret, al Calvari... —Però més humiliació i més abaixament a l’Hòstia santíssima: més que a l’establia, i que a Natzaret, i que a la Creu.

Per això, ¡que obligat estic a estimar la Missa! (La «nostra» Missa, Jesús...).

¡Quin munt d’anys combregant cada dia! —Un altre seria sant —m’has dit—, i jo, ¡sempre igual!

—Fill —t’he respost—, continua amb la diària Comunió, i pensa: ¿què seria jo, si no hagués combregat?

Comunió, unió, comunicació, confidència: Paraula, Pa, Amor.

Combrega. —No és falta de respecte. —Combrega avui justament, quan acabes de sortir d’aquell parany.

—¿T’oblides que Jesús va dir: no cal el metge als que estan bons, sinó als malalts?

Quan t’acostes al Sagrari, pensa que ¡Ell!... t’espera des de fa vint segles.

Aquí el tens: és Rei de reis, i Senyor de senyors. —Està amagat dins el Pa.

Es va humiliar fins a aquest extrem per amor teu.

Es va quedar per a tu. —No és reverència deixar de combregar, si et trobes ben disposat. —Irreverència és només rebre’l indignament.

¡Quina font de gràcies que és la Comunió espiritual! —Practica-la sovint i tindràs més presència de Déu i més unió amb Ell en les obres.

Hi ha una urbanitat de la pietat. —Aprèn-la. —Fan pena aquests homes «piadosos», que no saben seguir la Missa —encara que hi vagin cada dia—, ni senyar-se —fan uns gargots estranys, plens de precipitació—, ni doblegar el genoll davant el Sagrari —les seves genuflexions ridícules semblen una burla—, ni inclinar amb reverència el cap davant una imatge de la Mare de Déu.

No em poseu al culte imatges «de sèrie»: m’estimo més un Santcrist de ferro tosc que aquests Crucifixos de pasta repintada que semblen fets de sucre.

Em vas veure celebrar la Santa Missa sobre un altar nu —taula i ara—, sense retaule. El Crucifix, gran. Els canelobres sòlids, amb atxes de cera, que s’escalonen: més alts, vora la Creu. Frontal del color del dia. Casulla àmplia. Sever de línies, ampla la copa i ric el calze. Absent la llum elèctrica, que no trobàvem a faltar.

—I et vas haver d’esforçar per sortir de l’oratori: s’hi estava bé. ¿Ho veus com porta a Déu, com acosta a Déu el rigor de la litúrgia?

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma