Altres virtuts

Els actes de Fe, Esperança i Amor són vàlvules per on s’expandeix el foc de les ànimes que viuen vida de Déu.

Fes-ho tot amb desinterès, per pur Amor, com si no hi hagués ni premi ni càstig. —Però fomenta dins el cor la gloriosa esperança del cel.

Bo és que serveixis Déu com un fill, sense paga, generosament... —Però no et preocupis si algun cop penses en el premi.

Diu Jesús: «I qualsevol que deixi casa o germans o germanes o pare o mare o esposa o fills o heretats per causa del meu nom, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna».

—¡A veure si trobes, a la terra, qui pagui amb tanta generositat!

Jesús... callat. —Jesus autem tacebat. —¿Per què parles tu per consolar-te o per sincerar-te?

Calla. —Busca l’alegria en els menyspreus: sempre te’n faran menys dels que et mereixes.

—¿Que potser tu pots preguntar: Quid enim mali feci? —¿quin mal he fet?

Pots estar ben segur que ets home de Déu si portes amb alegria i silenci la injustícia.

Una bella resposta, la que va donar aquell home venerable al jove que es queixava de la injustícia soferta:

«¿Et molesta? —li deia— Doncs, ¡no vulguis ser bo!...».

No donis mai el teu parer si no te’l demanen, encara que pensis que la teva opinió és la més encertada.

És veritat que va ser pecador. Però no en facis un judici incommovible. —Has de tenir entranyes de pietat, i no oblidis que encara pot ser un Agustí, mentre que tu no passes de mediocre.

Totes les coses d’aquest món no són més que terra. —Posa-les en un munt sota els peus, i estaràs més a prop del cel.

Or, plata, joies..., terra, muntanyes de fems. —Delits, plaers sensuals, satisfacció d’instints..., com una bèstia, com un mul, com un porc, com un gall, com un brau.

Honors, distincions, títols..., coses d’aire, fumarades de supèrbia, mentides, no res.

No posis els teus amors aquí baix. —Són amors egoistes... Els que t’estimes s’apartaran de tu, amb por i fàstic, al cap de poques hores de cridar-te Déu a la seva presència. —Són uns altres els amors que perduren.

La goluderia és un vici lleig. —¿No et fa una miqueta de riure i una altra miqueta de fàstic veure aquests senyors greus, asseguts entorn de la taula, seriosos, amb aires de ritual, ficant greixos al tub digestiu, com si allò fos «un fi»?

A taula no parlis del menjar: això és una grolleria, impròpia de tu. —Parla de coses nobles —de l’ànima o de l’enteniment—, i enaltiràs aquest deure.

El dia que t’aixequis de taula sense haver fet una petita mortificació has menjat com un pagà.

Normalment menges més del que et cal. —I aquest atipament, que moltes vegades et produeix pesadesa i molèstia física, t’inhabilita per assaborir els béns sobrenaturals i t’entorpeix l’enteniment.

¡Quina bona virtut, fins i tot per a la terra, és la temprança!

Et veig, cavaller cristià —dius que ho ets—, besant una imatge, mormolant una oració vocal, clamant contra els qui ataquen l’Església de Déu..., i fins freqüentant els sants sagraments.

Però no et veig fer un sacrifici, ni prescindir de certes converses... mundanes (podria aplicar-hi, amb raó, un altre qualificatiu), ni ser generós amb els de baix... ¡ni amb aquesta Església de Crist!, ni suportar una feblesa del teu germà, ni abatre la teva supèrbia pel bé comú, ni desfer-te del teu ferm embolcall d’egoisme, ni... ¡tantes coses més!

Et veig... —No et veig... —I tu... ¿dius que ets un cavaller cristià? —¡Quin concepte més pobre que tens de Crist!

El teu talent, la teva simpatia, les teves condicions... es perden: no te les deixen aprofitar. —Pensa bé aquestes paraules d’un autor espiritual: «No es perd l’encens que s’ofereix a Déu. —És més honorat el Senyor amb l’acotament dels teus talents que no pas amb el seu ús vacu».

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma