Josemaría Escrivá Obras
110

Alguna vegada m’has dit que sembles un rellotge espatllat, que toca a deshora: et sents fred, sec i eixut a l’hora de fer oració; i, en canvi, quan menys t’ho podies pensar, al carrer, entre els tràfecs de cada dia, enmig de l’enrenou i l’aldarull de la ciutat, o en la quietud laboriosa del treball professional, t’has sorprès pregant... A deshora? Bé; però no desaprofitis aquestes campanades del teu rellotge. —L’esperit bufa allà on vol.

Anterior Mostra el capítol Següent