M’has dit alguna vegada que sembles un rellotge desmarxat, que toca a destemps: estàs fred, sec i eixut a l’hora de l’oració; i, en canvi, quan menys t’ho esperaves, al carrer, en els afanys de cada dia, enmig de l’enrenou i l’aldarull de la ciutat, o en la quietud laboriosa del treball professional, t’has sorprès pregant... ¿A deshora? Bé; però no desaprofitis aquestes campanades del teu rellotge. —L’Esperit bufa allà on vol.