119
¡Que bonica que és la santa puresa! Però no és santa, ni agradable a Déu, si la separem de la caritat.
La caritat és la llavor que creixerà i donarà fruits saborosíssims si està ben regada, i es rega amb la puresa.
Sense caritat, la puresa és infecunda, i les seves aigües estèrils converteixen les ànimes en un fangar, en un toll insà, d’on surten bafarades de supèrbia.
Matèries
Aquest punt en un altre idioma
Document imprès des de https://escriva.org/ca/camino/119/ (29/03/2024)