Front de Madrid. Una vintena d’oficials, en noble i alegre companyonia. Se sent una cançó, i després una altra i més.

Aquell tinentó del bigoti fosc només va sentir la primera:

“Corazones partidos

yo no los quiero

y si le doy el mío,

lo doy entero”.

«Quina resistència a donar el meu cor del tot!». —I l’oració brollà, en curs encalmat i ample.