Josemaría Escrivá Obras
161

Et desfàs en tendreses. —I et dic: caritat amb els altres, sí: sempre. —Però —escolta’m bé, ànima d’apòstol—, és de Crist, i només per a Ell, aquest altre sentiment que el mateix Senyor t’ha posat al pit. —A més... ¿no és cert que en descórrer algun baldó del teu cor —set en necessites— més d’un cop va restar sobre el teu horitzó sobrenatural la boira del dubte..., i et preguntes, turmentat, tot i la teva puresa d’intenció: ¿no n’hauré fet un gra massa en les meves manifestacions exteriors d’afecte?

Anterior Mostra el capítol Següent