Si el teu ull dret t’escandalitzava... ¡arrenca’l i llença’l ben lluny! —¡pobre cor, que és el que t’escandalitza!

Estreny-lo, masega’l amb les mans: no li donis consols. —I, ple d’una noble compassió, quan en demani, digues-li a poc a poc, com en confidència: «Cor, ¡cor en la Creu!, ¡cor en la Creu!».