Josemaría Escrivá Obras
182

Beguem fins la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu Nostre Senyor, amb esperit de reparació, units a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

Anterior Mostra el capítol Següent