Josemaría Escrivá Obras
395

Aquell home de Déu, forjat en la lluita, argumentava així: ¿Que no transigeixo? És clar!: perquè estic convençut de la veritat del meu ideal. En canvi, vostè és molt transigent...: li sembla que dos i dos siguin tres i mig? —No?..., ¿ni tan sols per amistat cedeix en tan poca cosa?

—És que, per primera vegada, s’ha convençut de la veritat... i s’ha passat al meu bàndol!

Anterior Mostra el capítol Següent